Casa els Pares a la Paret de Riu Lacó.

Quines ganes tenia de tornar a tocar roca!!! A veure si amb el retorn a la rutina escolar podem anar-hi més sovint. Avui ho hem fet de manera relaxada a la paret de Riu Lacó tot repetint la Casa els Pares, oberta fa tant sols un parell de mesos.

La vieta és ben bonica però massa propera a les seves veïnes: El Cant del Gamarús al L1, i l'Allarga't Tascó al L2. Per mi, això, li resta bastants punts, una autèntica pena perque la roca, la forma dels cantells, els moviments, etc, són ben encertats. Quina hauria de ser la separació ideal entre vies? Doncs no ho sé, però més de la que hi ha en aquesta segur.

Apa! Fins aviat i ja us faré la ressenya... o no, ja ho veurem.

15 anys de... la Via dels Avis i El Regne del Sabinot a Busa.

Profitosa jornada la d'avui fa 15 anys a Busa, ben llunyana en el record ja. Amb la fresca matinal, vam escalar la Via dels Avis i després, ja a l'ombra, El Regne del Sabinot. Dia complert per acabar amb els braços fets 'calderilla'.

L'arrogant esperó de la Via dels Avis sempre havia estat cobejat i quan va ser obert, va crear certa polèmica en l'ambit local. La (no) ressenya original era gairebé tot Ae però nosaltres vam aconseguir fer molts trossos en lliure fent-la una mica més atractiva.

I l'allargat diedre del Regne del Savinot imposava un respecte enorme, posat a peu de via semblava que t'hagués de caure al damunt. I un cop hi ets, entents el perque del nom. Feta també tota en lliure menys un curt tram Ae+ d'estirar-se fort. Una molt bona via on cal assegurar-se que estigui ben seca.

Recordo que les dues estaven equipades o gairebé equipades (potser uns Aliens pel Regne del Savinot i bagues llargues poden anar bé). La roca acceptable en conjunt i bon ambient en les parts superiors. Ombra al Regne del Sabinot per la tarda.

Apa! Fins aviat i les dues per separat també us deixarà prou satisfets...

15 anys de... la Disis Pop a la Paret de Baix.

A principis de Setembre encara cal buscar l'ombra i, avui farà 15 anys així ho vam fer a la Disis Pop a la Paret de Baix a la Llosa del Cavall, un lloc ben feréstec tot i estar a l'altre costat de la carretera. Nosaltres, aquest dia, vam fer l'aproximació per dalt i rapelant la via (actualment potser és una mica més complicat amb les infraestructures de la presa).

Recordo que s'havia d'apretar fort per fer-la en lliure, i en el meu cas, fins i tot pillant-me havia d'apretar. També recordo que la roca era prou bona per disfrutar però amb una disposició de canto estranya (difícil a vista). I poca cosa més recordo.

Apa! Fins aviat i inici a pocs metres del canvi d'orientació de la paret.

15 anys de... la Festa del Paca a la Paret del Peladet.

Quan pronuncies: -La Festa del Paca-, la resposta és: -Uf! Quina?-. L'Uf és l'acrònim de via xunga, difícil i treballosa. I el Quina ja demanes concreció perquè quan dius Festa del Paca sempre ha d'anar acompanyat del nom de la paret. Així, la Festa del Paca del Peladet és de les poques NO 'uf' de l'oberturista.

Fa 15 anys vaig fer la meva repetició d'aquesta ja clàssica de la paret. Bonica, repetida i bastant semiequipada. De les poques assequibles. Jo només en recordo el vertical i espectacular darrer llarg, una petita joia montrebiana a Terradets. Pel descens hi ha diverses opcions de rapels, vosaltres mateixos triareu la que més us agradi, nosaltres aquest dia ho vam fer-ho per la Destellos.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.