Ja coneixia els fantàstics murs de Vilanova de Meià, però el Montsec és un paradís de roca i sol on Vilanova només és la punta de l'iceberg d'aquest paradís que s'esten cap a l'oest, el llunyà oest per mi. Perdent la noció de l'espai, hem vaig deixar portar cap a la bonica vall d'Àger en un fantàstic dia de primavera, per repetir una via de les més maques i ben aconseguides que he escalat.
L'Esperó de les Colobres segueix una estètica proa rocosa al mig del Montsec d'Ares, a l'anomenat Cap del Ras.
Jo hem pensava que ja en sabia d'escalar però, seguint les genials fissures i diedres de la via, vaig descobrir que encara hem faltaven moolts metres per poder-ho dir. Podriem resumir-ho amb un:- T'odio amor meu!-.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
2 comentaris:
Hola Lluis no ens coneixem personalment peró em va arribar el teu correu aquest nadal quan els cutres varen organitzar uns dies d'escalada a Àger. T'he intentat enviar un mail peró no hi ha manera...
El cas és que la setmana vinent tinc lliure el dilluns i el dimarts i cap dels meus companys habituals te festa. Si et ve de gust anar a fer una via em pots enviar un mail:
marcbusquetspou@hotmail.com
Salut i felicitats pel bloc!
T'he enviat un mail, Marc.
Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada