dijous, 10 de maig de 2012

15 anys de... la Chapuzas de la Evolución a la Paret del Diable.

Hi han diverses vies, en el meu cas, que han marcat un abans i un després, però la que possiblement ha deixat la petjada més forta ha estat aquesta. No entraré en massa detalls però la descàrrega d'adrenalina a l'arribar al cim no va ser, aquest cop, en forma de crits sinó més aviat tot el contrari. Sort dels companys que hem van saber transmetre tranquilitat i el que representava escalar amb majúscules. Mil gràcies... de tot cor.



La Paret del Diable d'Oliana gairebé tothom l'anomena Paret de la Cascada per qüestions evidents. Durant molts anys només hi havia dues vies, o més aviat viots, perduts en aquell racó aïllat i sense camí. Després en van venir més, encara més difícils, i la ferrata... ferrata, freqüentació, camí, soroll i demés.



La Chapuzas de la Evolución és una gran via. Difícil, entretinguda en l'inacabable desplom inicial i ambient espectacular en la part superior. És una clàssica però una clàssica de nivell. Recordo que alguns passos d'artificial és feien sobre blocs sonors i recordo molt especialment el fantàstic diedre superior que hagués disfrutat més si hagués tingut més nivell.

Apa! Fins aviat i vigileu si la cascada està activa.

3 comentaris:

"PACA" ha dit...

gran via,la vaig fer en solitari i hem vaig quedar a 5mts delcim i hem vaig cascar un vivac a pelo!
superecomanable

Parce ha dit...

Bua Paca! Quina putada! Nosaltres vam baixar amb frontals donant la santíssima volta per què la ferrata encara no existia i baixar per la punta de l'esperó de nit era jugar-se el físic. Aquell dia vaig deixar de ser un novell, jeje!!

PASTES ha dit...

Una gran via, de categoria, la vaig fer amb el Piju, però vam sortir en 7.30h. Ja em coneixes SpeedyPastes.