divendres, 4 de maig de 2012

Masmut. Un trosset de cor.

Hi havia una vegada unes muntanyes tranquiles i amagades al Matarranya. Unes muntanyes salvatges, inòspites, unes muntanyes on escalar retrobava tot el seu sentit, tota l'escència que la feia una activitat noble i atrevida. Una escalada amb sabor a la de la meva estimada Canalda. 




Fa molts anys que vaig descobrir aquestes roques, les Roques de Masmut, i han passat masses anys sense anar-hi, no pas per falta de ganes però la seva llunyania i racòndita ubicació la relegaven a un segon plat. Finalment, sense company, hi he tornat per fer vies que es fan poc tot i que més del que m'esperava.

En tres dies he fet quatre vies. L'Aresta del Gas per entrar en joc, la Kenia, La Gandhi i la d'un Temps. I ja de cansament m'he baixat de l'Último Espolón i sort per què la pluja m'haguera sorprès abans d'arribar al cim.
De l'Aresta del Gas només comentar que es millor fer l'entrada directa i la variant de sortida així queda una via més homogènia i totalment equipada (i restaurada). De la Kenia comentar que el L1 és el més difícil i la resta a navegar seguint la llògica. De la Gandhi dir que els dos primers llargs són atlètics, verticals i difícils, menció especial al final del L2 (abans de sortir del diedre cap a l'esquerra) és molt trencat i difícil d'assegurar (compte!!). I finalment, la Via d'un Temps és la típica via de xemeneia improtegible a no ser que portis un friend gegant (C5 o C6), per tant, podem dir que té algun tram exposat. Aquesta via la creua abans de l'R2 una via de parabolts que desconec el nom i les característiques, si algú en sap quelcom més ja ho comentarà.

En les ressenyes originals de la Kenia i la d'un Temps demanava claus, jo he passat sense clavar i sense cap problema. Portar tascons, friends (fins C3 mínim), aliens i cordinos/bagues menys per l'Aresta que amb cintes (alguna llarga) ja en tindreu prou.

Apa! Fins aviat i la canal dels rapels va bé si voleu fer més d'una via, sinó, millor baixar xino xano.

2 comentaris:

Wild Masmut ha dit...

Hola! bon post...mol d'acord en tú en tots el comentaris. La vía que creua en un punt la D'un temps es diu "La sombra de la sabina" 6b. Equipada.
Tens topo al llibre de piades al bar de la Sociedad a Peñarroya y a la web wildmasmut.
Un cordial saludo

Parce ha dit...

Gràcies per l'info. Quan vaig arribar a casa vaig donar un tomb per la teva pàgina i ja ho vaig veure. Gràcies de totes maneres.

Fins aviat.