Masmut. Un trosset de cor.

Hi havia una vegada unes muntanyes tranquiles i amagades al Matarranya. Unes muntanyes salvatges, inòspites, unes muntanyes on escalar retrobava tot el seu sentit, tota l'escència que la feia una activitat noble i atrevida. Una escalada amb sabor a la de la meva estimada Canalda. 

Fa molts anys que vaig descobrir aquestes roques, les Roques de Masmut, i han passat masses anys sense anar-hi, no pas per falta de ganes però la seva llunyania i racòndita ubicació la relegaven a un segon plat. Finalment, sense company, hi he tornat per fer vies que es fan poc tot i que més del que m'esperava.

En tres dies he fet quatre vies. L'Aresta del Gas per entrar en joc, la Kenia, La Gandhi i la d'un Temps. I ja de cansament m'he baixat de l'Último Espolón i sort per què la pluja m'haguera sorprès abans d'arribar al cim.

De l'Aresta del Gas només comentar que es millor fer l'entrada directa i la variant de sortida així queda una via més homogènia i totalment equipada (i restaurada). De la Kenia comentar que el L1 és el més difícil i la resta a navegar seguint la llògica. De la Gandhi dir que els dos primers llargs són atlètics, verticals i difícils, menció especial al final del L2 (abans de sortir del diedre cap a l'esquerra) és molt trencat i difícil d'assegurar (compte!!). I finalment, la Via d'un Temps és la típica via de xemeneia improtegible a no ser que portis un friend gegant (C5 o C6), per tant, podem dir que té algun tram exposat. Aquesta via la creua abans de l'R2 una via de parabolts que desconec el nom i les característiques, si algú en sap quelcom més ja ho comentarà.

En les ressenyes originals de la Kenia i la d'un Temps demanava claus, jo he passat sense clavar i sense cap problema. Portar tascons, friends (fins C3 mínim), aliens i cordinos/bagues menys per l'Aresta que amb cintes (alguna llarga) ja en tindreu prou.

Apa! Fins aviat i la canal dels rapels va bé si voleu fer més d'una via, sinó, millor baixar xino xano.