De vegades sembla que els escaladors siguem masoques. Patim d'allò més, però al cap de poc ja tornem està allà liats i això és el que em va passar en aquesta via. No feia ni dos mesos de la
meva primera visita que ja estava encaixonat dins les fabuloses xemeneies de la Nazgul.
Aquell dia van passar moltes i diverses anècdotes (o sofriments) i, ho podem resumir en dues frases que vam intercanviar a l'R5:
- Uf! Ens hauríem de baixar -.
- Em fa més por tirar avall que tirar amunt -.
Apa! Fins aviat i trobareu informació de sobres a la xarxa, per això no comento res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada