L'Aresta Troche a l'Argenteria.

El mes de Maig és un mes una mica punyetero a l'hora de triar les vies o més aviat les parets. A l'ombra encara pots passar fred, al sol et pots rostir com un pollastre, així que, s'ha d'anar provant i amb una mica de sort NO pilles, com ens ha passat avui. Dia magnífic a Collegats, tant al sol com a l'ombra.

Hem anat a fer la via més llarga, l'Aresta Troche, i m'ha sorprés gratament. Mai havia sabut situar-la exactament però te un perfil molt estètic amb una aresta final afilada i molt aèria... preciosa. Llàstima de no haver-la tret tota en lliure (per un pas d'adherència extrema) però la via sempre te bona presa, amb el L8 de pel.lícula.

Semiequipada, roca molt bona, poca herba, variada, ràpida i vistes de vertigen. Alicients més que suficients per no perdres aquesta clàssica del lloc. Amb friends (fins C2) i aliens en tindreu més que de sobres.

Apa! Fins aviat i fins i tot l'excursioneta de baixada val la pena.