Ara ningú em pot dir res, ja estar, ja hi he pujat, ja he pujat al Pedraforca. No he tingut mai la necessitat de fer-ho i per això he trigat tants anys, però avui la via practicament ens hi ha dut i ho he aprofitat.
Volíem de fer la Thora Blava (allà dalt, a la quinta forca), i ja que teníem que pujar fins la Grallera, hem canviat la grimpada per la Canal de Riambau per una escaladeta en el contrafort de la dreta per la via Cristina.
La Cristina és poc atractiva però fa el fet. Desequipada, roca acceptable i ràpida de fer si trobem l'inici. Preneu com a referència uns pins i un desprendiment ben vissible.
La Thora Blava ja és una altra història. Dos llargs inicial difícils i verticals i la resta més assequible, semblant a la
Lunascente però amb millor roca. L'hem feta tota en lliure, quedant el L1 de 6c (els passatges en lliure els hem fet una mica per l'esquerra per que no hem vist el pitó fins que ja l'havíem passat). I el martell NO fa falta (que pesa molt) però agafeu la resta d'artilleria (que pesa igual).
Apa! Fins aviat i... aviat deixarem els vessants nord, que avui hem passat fred.
2 comentaris:
quina eficàcia nano! L1 de la thora més 6b que no pas més però, al final, tant sols són xifres i lletres...
vinga que la nord encara donarà guerra uns dies!
A.
Doncs mira com que sempre m'agrada apretar el grau li he posat 6b a la ressenya, però més d'un fliparà.
Apa!! Cuidat i fins aviat, crack
Publica un comentari a l'entrada