Després d'uns dies de relax, on els parabolts i els cantos sobats han estat els protagonistes, tornem a la paret, a la meva estimada paret de Canalda. Com que els retorns han de ser progresius em anat a repetir la més friki de totes les vies, la Cherokee Express, on hi teníem uns deures pendents.
Rebombori va causar a la comarca quan van obrir aquesta via i no em vaig pronunciar fins que la vaig repetir en solitari (Juliol-09), llavors vaig tenir clar que seria l'ovella negra de la paret. Però havia estat oberta per sota i en solitari, per tant, tenia tot el meu respecte... bé, tot tot el respecte no, ja que els últims metres de la via trepitjaven la sortida de la Pròpolis i la via del Xuxe. Calia fer-hi quelcom i després de parlar amb l'oberturista i exposar-li l'error, vaig plantejar una solució magistral, allargar la via per l'esquerra fins el cim.
Per tant, tots els qui han repetit aquesta via, ja hi poden tornar que ja és una mica més llarga i els qui no... doncs millor per ells. Tots plegats podreu gaudir d'una bonica R5.
Apa! Fins aviat i també hem fet uns mínims retocs al que ja estava obert, no us asusteu.
Nota (del 19 de Març de 2013): Avui hem repetit l'aneguet negre de la paret.
Poca cosa ha afegir, potser només que es pot baixar en tres rapels (55, 40 i 50).
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
4 comentaris:
va hom va!! i ara que hem de fer...tornar-la a fer????
Jo hem proposo per mi, com a solució "magistral" entrar per la via del Xuxe que encara no l'he fet, i sortir per la nova Cherokee express...je je je!
¿així podré dir que he fet les dues vies?
salut mestre!
Ei, ara amb aquesta calor encara es pot anar a Canalda? gràcies
Ostres Llorenç! Aquesta és una bona solució també.
Montse, a Canalda si pot escalar tot l'any menys els dies més extrems tant de l'hivern com de l'estiu. A l'hivern és important que faci sol i, a l'estiu que faci ventet i a partir de les 15h al costat dret hi comença a tocar l'ombra.
Sort companys.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada