La Joan Martí és o serà una clàssica moderna, almenys té tots els ingredients per ser-ho. La via és discontinua però molt variada de passatges, la via és pot fer tota en lliure però no és obligada, la via té algun tram de roca delicada però en general és prou bona (típica de la Nord, vaja!), la via és llarga però prou ràpida de fer.
Recorregut inteligent buscant les debilitats de la paret amb algunes vires suspeses molt interesants (L4). L3 amb una curiosa cova i contínuació per una placa tècnica tremenda amb un pas d'A0 al final apurat en lliure quedant de 6b+, molt molt bo. El L6 és el més delicat (el següent després de la feixa central), ull! La resta anar seguint les fissures i finalment l'esperó (més o menys).
Amb un joc discret de tascons, els friends fins el C2 (el C3 totalment opcional) i els aliens ja fareu. Conteu que les reunions estan equipades o facilment reforçables i porteu cintes ben llargues que algun llarg és bastant sinuós.
Apa! Fins aviat i ...ombra practicament garantida des de l'inici.
2 comentaris:
Wooooo!! S'ha de dir que tota la fresca i ombreta que pots disfrutar d'aquesta via quan la tries a ple estiu... la maleixes Suant o gota grossa a l'aproximació!! hehehehe
Enhorabona
Ja tens raó ja, Susi. Però una horeta d'aproximació compença les sis o set horetes que vam estar a la paret.
Guardat de la calor.
Publica un comentari a l'entrada