Entrada destacada

dimecres, 9 de novembre del 2011

La Ying Yang al Montgròs.

Serpentejant costa amunt, trepitjant la fonda traça del camí dels francesos, i escoltant els cantaires del bosc, seguint la cicatriu del torrent del migdia, hem arribat al cor de Montserrat. Alçant la mirada al cel blau i, en un últim esforç, el Montgròs s'ha deixat veure enmig de l'exuberant vegetació.

Hem van recomanar la Ying Yang així que calia anar-hi, però en òptimes condicions i no cansat de les apretades d'ahir. Avui totes les preses es feien petites, no apareixien els cantos de peus per enlloc i els seguros estaven tant lluny que ni els veia. M'he penjat de tots els burils del L2, on es talla el bacallà de la via.



Amb aquest panorama, no tinc criteri per dir-vos una o altra cosa, però millor anar-hi segurs de vosaltres mateixos (ja trobareu algun maillon) i no cal que porteu aliens o altres invents, només uns gats ben esmolats, jeje!



Apa! Fins aviat i ... gairebé hem tornat a saludar la Lluna, com ahir, que ruc que sóc!!

4 comentaris:

Mohawk ha dit...

Osti, així no t'ha agradat?, el segon llarg és finet, però els altres dos estan prou bé...

Encara hi eren els cordinos a les reunions?, nosaltres la vam rapelar per tontos (vam deixar les bambes al terra).

Ara em tocarà a mi anar a fer l'Estrella Polar, ja, ja, ja...

A tibar-li mestre!

Parce ha dit...

Sí que hem va agradar, sí. Però no la vaig disfrutar per cagat que sóc, jeje!! Els cordinos, els maillons... tot, encara hi es tot.

Doncs res, la pilota la tens tu, ara. Cuidat.

Bullarolas ha dit...

Hombre!!! ereu vosaltres!!!! Si ja sabia jo que ens retrobaríem en qüestió d'un dia a internet. Jo era a la Trilogy... Vam anar-nos seguint els uns als altres al llarg de tota la via, oi??

Felicitats de nou.. Em sembla que el segon llarg de la Ying Yang no es deixa ni havent fet prèviament una sessió de ioga ni havent descansat una setmana a cos de rei ;)

X cert, la via a l'esquerra és la Chop Suey (ED, A2+).

Us vaig fer un parell de fotos amb el mòbil, no han quedat massa bé, però te les puc enviar. Jo sóc a dbruga@gmail.com

salut i moltes més escalades

Parce ha dit...

Ostres quina sorpresa!!! Les dues vegades que ens hem trobat a estat de la mateixa manera. Al final pensaré que no tens amics, jeje!!

La Chop Suey... és veritat... ja no hi pensava amb aquesta. La tinc enparaulada per anar-hi però després de veure-la... buf! M'han agafat les tremolines.

Cuidat crack.