Quina llàstina no tenir diapositives d'aquestes escalades. En aquells dies portar una càmera a la paret era un luxe (almenys per mi) però Regina s'ho mereixia. Primer contacte en aquesta paret (i quina paret!!) i primer desafiament d'envergadura on hauria de donar el callo.... l'adrenalina fluia abans de començar.
Imagino que tot escalador clàssic que fa uns anyets que escala s'haurà aventurat pels murs de la Galí Molero. Clàssica imprescindible del Montsec i de Catalunya. Per mi, va ser com fer una marató quan només entrenes pels cent metres llisos... amb això ja estar dit tot, jeje!!
Actualment està restaurada i les reunions amb anelles (no sé quin sentit tenen després de l'R10 ja que la travesia no és pot rapelar, així que compte). Aquest tipus de vies tant clàssiques no solen ser molt obligades, però val la pena anar una mica bé de grau i escalar amb seleritat... 500m són molts metres. La roca és bona i segur que les preses clau comencen estar gastadetes.
Apa! Fins aviat i ...de la feixa us podeu escapar però millor fer-ho encordats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada