Corria el Setembre del 2007 quan l'endemà d'una tempesta vaig descidir-me a obrir la via Molla, d'aquí el nom, ja que la roca encara no s'havia eixugat. Com que no entrava cap tipus de material extra, vaig deixar-la equipada a la meva manera (assegurances justes), que avui em costava una mica de trobar (el sol de cara tampoc i ajudava gaire). I la Filigranes vaig obrir-la dos anys més tard, fent autèntiques filigranes per col.locar el primer parabolt (no pensava pas que els troncs de les alzineres es blinquéssin tant, jeje!).
Com ja he dit. Vies curtes i equipades amb assegurances justes, roca bona si l'agafem amb delicadesa i descens rapelant per la Via Molla. Aquest cop, sí que he fet la ressenya i aquí us la deixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada