dijous, 29 de març de 2012

Montrebei. La decadència d'un lloc salvatge.

De mica en mica la degradació de l'entorn es fa evident, i un dels llocs on es nota més és en aquest santuari que tenim al curs mig de la Noguera Ribagorçana. D'una manera lenta però sense pausa, Montrebei està canviant (tots els qui fa anys que hi aném ens n'hem adonat). No només són els pàrkings i les pistes pels cotxes o els camins i corriols cada cop més fresats, ni l'afluència cada cop més gran de gent, ara a més a més, s'hi ha de sumar la contrucció de camins nous (amb el pont per travesar el riu), la col.locació de plafons informatius i puntals pel turísta (que se n'ha fet de l'excursionista i el seu mapa?), fins i tot, l'amplia gamma de sorolls (des dels crits de tota la vida fins al de les motoserres).


Aquests dies hem fet dues vies a la Paret d'Aragó. Ahir l'Antiparkes. Via molt bonica amb roca molt bona en general. Hem trobat la ressenya original una mica sobregraduada així que ho he baixat una mica en la que us he penjat. Destacar que l'entrada a l'R7 passa per una xorrera i si aquesta està molla la cosa pot ser bastant divertida (fotografia inferior). En el L4, si juguem bé amb el material, us podeu estalviar de portar-lo repetit.



I avui hem fet la Todo bien, Agente. En aquesta la cosa ja canvia, sobretot per la roca. Podem dir que comença amb roca delicada i acaba en roca excel.lent. Destacar la sortida de l'R1, ben protegida però bastant obligada i la roca no és per tirar coets. L'últim llarg és boníssim, només per l'exòtic que és val la pena fer la via.


Així, conteu amb tascons, friends, aliens, algunes bagues i sobretot cintes ben llargues pel fregament. Nosaltres hem trigat 5h1/2 i 3h1/2 respectivament, així que podem considerar que són bastant ràpides de fer.




Apa! Fins aviat i compte amb les plaques de l'Antiparkes que són un forn.

5 comentaris:

luichy ha dit...

Vaya, yo recuerdo el paso bastante puñetero. De todas maneras me apetece repetirla algún día, así comparo grados.
Lo de los caminos y las pistas y tal. Creo que es un intento inutil de promocionar una zona a la que nunca irá mucha gente a caminar. Yo he ido decenas de veces a recorrer todos los caminos marcados y sin marcar (por todo el Montsec en general) y casi nunca he coincidido con nadie. ASdemás, ya se han acabado los fondos Europeos.

Parce ha dit...

Ostres! Doncs el company no va patir gens en fer-lo i jo tampoc tot i les sabatotes que duia.

Si tornes a fer-la podràs reubicar alguns claus del L1 al L2 i de l'inici del L4 a la meitat del mateix llargs, que a on són ara es mal aprofiten.

Cuidat i fins aviat.

Anònim ha dit...

eis felicitats per la repetició, ara veig que es passa sense pitons! els caracoles en varen posar alguns de més..no es una gran via pero si que te recons especials.
Salut, rumbateam

Anònim ha dit...

Estos últimos años voy muchos meses del año a Montrebei y todavía no he tenido la sensación de masificación.

En muchas épocas del año puede haber en la pared de Aragon y Cataluña desde cero a media docena de cordadas normalmente repartidas aquí o allá. Ahora que estamos en los meses buenos de la pared de Cataluña, en el prado en contado lás últimas veces alrededor de 12 vehiculos. Lo normal es que sea gente que sabe a donde va, aunque algún caso aislado he visto de gente indocumentada que puede liarla. Por cierto ahora es habitual que todos los fines de semana se lancen hombres bala de arriba de la pared.
Tengo la sensación que hay armonía y lo único que hay que vigilar es que no se degrade por basuras y otros restos las zonas de aparcamiento.
Es lógico y es una evolución natural que se desmitifique Montrebei y que cada vez más gente está capacitada para afrontar muchas vías del Congosto.
Seguro que hace veinte incluso quince años era un santuario tranquilo pero yo creo que al menos por la parte de los escaladores el santuario sigue respetado, lo que pasa es que hay mas gente con capacidad de meterse a escalar ahí. Ahora hay mucha más información y todos nos atrevemos a afrontar lo que o desconocíamos o pensabamos que estab muy por encima nuestro. Para mí es un caso muy similar a Ordesa y pienso que el colectivo escalador ha sabido respetar la esencia.
Bueno fin del rollo y a disfrutar escalando,
Chavi

Parce ha dit...

Ei Rumba team. Sí, gràcies als Caracoles ara es fa perfectament sense clavar.

Chavi. Hace mucho tiempo aprendí que donde llega la gente llega la basura y se pierde la tranquilidad. La decadéncia es inevitable sin juzgar si es una evolución natural o no. A mi me gustava mas antes. Soy un romàntico... lo siento, jeje!!

Salut companys.