divendres, 2 de març de 2012

15 anys de... la Manolito García a l'Esperó de les Orenetes.

Em quedaven un munt de vies per fer a Oliana i de mica en mica les anàvem fent. El dia s'allargava i calia buscar reptes més llargs, potser no més difícils però si més llargs, i l'Esperó de les Orenetes complia amb escreix el meu desig.

La Manolito García és una via que no es repeteix gaire, ni llavors ni ara, però com que el company era l'única que li faltava doncs allà vam anar. La via és d'aventura en la seva màxima expresió: indefinida, trams herbosos, reunions més o menys on pots, trams dolents, trams molt bons (també cal dir-ho), algun pitonet per aquí, algun rastre de pas per allà... anar fent ...intentant seguir la lògica.



Apa! Fins aviat i ull!!... que la ressenya va a conjunt amb la via.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hace unos años hice la Eder entrando por la Manolito García pero no conocía reseña de la Manolito.
Todas las vías de Oliana que pasada.
De la pared grande ¿podías colgar un post con todos los nombres de las vías?
Saludos, Chavi

Parce ha dit...

Si no totes, gairebé totes, jeje!

El nom de les vies? Això és fàcil (d'esquerra a la dreta).

UES-MAP, UES, Anglada, Manolito, Eder, Alfa Centauro, Platinium i Gollum.

Suposo que la paret gran és l'Esperó de les Orenetes.

Salut Chavi.