Feia anys i panys que tenia aquesta via a la llista i realment m'ho he passat teta. Una via com les que m'agraden: fisures, diedres, tascó, friend, pont de roca, algun espit (sobretot a les reunions), algun clau i tira milles que el material s'acaba i el temps passa. I la cirereta del pastís ha estat el L8... buf!! que bo!!
És una via bonica amb roca bona però tots els llargs tenen el trosset trencat i el trosset molt bo. S'ha d'autoprotegir bastant però de tant en tant hi ha alguna coseta (normalment ponts de roca) per saber que vas bé. Les reunions estàn gairebé totes montades i si sou molt col.locadors de trastos porteu quelcom repetit però optimitzant el material és pot passar amb un joc de cada cosa.
3 comentaris:
Gran via! feia temps que la tenia en ment i també la vàrem repetir fa cosa d'un mes. Només l'aproximació i el retorn són una mica embranquillats, però l'escalada val molt la pena.
Ei Xavi.
Sí, és una garrotxa dolenta, sobretot si perds el caminet, jeje!!
La via ens va agradar molt però sabent que estàs al Doll.
Fins aviat.
epa m'alegro que us hagi agradat la via, a veure si us animeu a ferne algunaltra!! la Statoscuo per exemple a poc que es repetis quedaria prou consistent...
per cert les esgarrinxades de la tornada al coche son facils d'evitar: enlloc de tirar del cim recte, cal reseguir la cornisa de la paret a l'esquerra, seguint un corriolet, que al cap d'una estona comença a baixar i es desvia a la dreta per anar a trobar el cami de baixada. Apa salut
Publica un comentari a l'entrada