He fet la meitat del pla que tenia previst i l'altra meitat a estat improvisada. He començat per La Màquina del Temps però després me confós i he continuat per la David Duaigües, així que he anat fet les dues a la vegada... ventatges d'anar en solitari en que has de pujar i baixar un munt de vegades.
Les dues vies són boniques amb un mur central brutal. Aquest mur, en la David Duaigües està molt ben assegurat, però a La Màquina del Temps compte que els parabolts allunyen, no és fàcil i costa d'assegurar. Almenys el 6b està ben graduat.
Els llargs difícils estan gairebé equipats però en els fàcils amb friends (mínim fins el C2) i aliens ja en tindreu prou. Per les feixes us podreu escapar sense problemes i la roca és molt bona tot i algun bloc dubtós.
Apa! Fins aviat i... que continui plovent que la cosa està molt xunga.
5 comentaris:
Parce, la ressenya collonuda com sempre, però tiu pillat uns gats nous que els de la foto si que son romàntics i ja s´han guanyat la jubilació.
Salut.
Quanta raó que tens, jejeje!! S'han guanyat la jubilació de llarg, almenys porten cinc canviades de sola, jeje!! Però encara els veuràs unes quantes vegades més.
Cuidat.
6b en solitari? Això són paraules molt gruixudes!!
M'ha agradat veure que no sóc l'únic que escala amb peus de gat "històrics"....
6b però amb trampa, jeje!!
Salut
Ei felicitats per la repetició de la mdt a rúbies.... no havia vist els post fins ara.... que estava revisant-ho.... tothom m'ha dit que és molt dura fins al moment
comepiedras roger
Publica un comentari a l'entrada