Podem considerar la Peus Negres com una via comercial. Però apart d'això, és una via molt bonica. Realment el seu oberturista va encertar de ple en el traçat ja que Busa és com una loteria, pots trobar el millor i el pitjor en una estirada de braços. Te tots els números per convertir-se en gran clàssica.
Menys el diedre del L1 on col.locarem alguns friends, la resta està perfectament assegurat. L'hem fet tota en lliure sense excessius problemes i grau màxim de 6b en el L3. Aquest L3 és molt bo: vertical i presa grossa a l'ínici i més tombat però presa petita al final.
Apa! Fins aviat i ... menys un parell de llocs la roca és molt bona.
2 comentaris:
Espero que no canviï el paisatge, a mi tampoc m'agradaria, ja veuràs com no, hi han moltes parets per a repartir-nos encara que a vegades podem coincidir tots alhora, a més és un roca especial que no a tothom li agrada.
Jo mateixa he estat varis cops aquí i sempre sols, l'últim va ser al juny, des de llavors vull tornar, però hi han tant llocs on anar que encara no li ha tocat el torn.
Salut
Tan de bo tinguis raó. Però aquesta via té els ingredients per que sigui així.
A Busa abans només i anàvem quatre romàntics i, aquest dia erem dues cordades, a quines vies? doncs nosaltres en aquesta i els altres a la via veïna. Efecte parabolt? Evidentment.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada