Vaig aprofitar l'únic passadís de roca evident que quedava per arribar a la gran placa i d'aquí vaig aprofitar un espai enorme entre la Fills del Vent i el Diedre dels Desconeguts. Un espai ple de panxes i desploms on se'm feia la boca aigua només de veureu.
Ja l'havia repetit en una ocasió (Set-07) però avui he flipat bastant de com anava per aquí obrint en solitari. Via molt bonica i assegurada en els trams difícils (sense excés). La roca molt bona, en general, però bastant bruta de líquen. A partir de la placa (L4), la via guanya en dificultat, ambient i bellesa. M'han dit que l'Ae del L5 s'ha alliberat quedat de 6c (jo no he pogut) i el del L6 en 6b+ (jo ho he fet de segon i crec que de 6c+ no baixa), ja direu quelcom.
Apa! Fins aviat i ...porteu les piles ben carregades, jeje!!
Nota (del 12 de Novembre de 2017): Repeteixo de nou aquesta bonica via i pel tascó abandonat en el L5 veig que poc o molt s'ha repetit.
Un dels companys a fet en lliure l'Ae del L5 i li dóna de 6c+ i el del L6 també quedant de 6c, així que, un parell de panxes més on apretar. Ànims.
3 comentaris:
ostres fantastica topo; gracies!
Em podries dir alguna cosa de la Farinelli o la Atalanta!
Gracies d'entrada, et deixo un correu apart.
chuek
adria.foto@hotmail.com
Caram Adrià. Piques amunt, jeje!!
De la Farinelli dir-te que és la via de Canalda que he passat més por. Busca una piada al CaraNorte de quan la vaig fer.
I de l'Atlanta m'he baixat per culpa d'una caiguda i encara la tinc pendent. Suposo que no tardarà gaire en caure. Si m'hi vols acompanyar serà un plaer.
Sort i compte, ok?
Parce, aquí tens el meu correu.
són vies que m'agraderia fer-hi però com tantes d'altres...
A l'Atalanta podem anar-hi, envia'm un correu i busquem un dia.
salut i fins aviat
Publica un comentari a l'entrada