Nova via. Via de la Bavaresa a la Paret de Riu Lacó.

Fa uns mesos, un amic va dir-me que al vessant oest de la paret de Riu Lacó havia vist uns parabolts i per l'explicació que va fer-me, no coincidia amb res del que jo coneixia. Així, durant molts matins d'aquest estiu, he anat explorant i descobrint el traçat d'aquestes vies desconegudes.

La Via de la Bavaresa ha estat l'única que he trobat a mitges i avui m'he decidit acabar-la, tot obrint un L2 de placa infernal que surt en lliure però no fàcil. I el L1, ja obert, va a buscar una vistosa i bonica bavaresa a equipar amb un C3 o C4 (o tots dos).

Aprofito la ben entesa per fer-vos una petita ressenya de les altres tres vies existents. En dues d'elles hi ha burils (o cargols) sense xapa en que serà recomenable dur uns tascons o similar per escanyar-los (les xapes recuperables no hi acaben d'anar del tot bé).

Apa! Fins aviat i ombra fins allà les 12h.

15 anys de... Les Enfants de la Dalle a la Dent d'Orlú.

1000m! Quina via podia tenir 1000m? Les Enfants de la Dalle a la Dent d'Orlú va convertir-se en un objectiu preuat i s'havia d'escalar sí o sí. Fa 15 anys vam creuar la frontera per empatxar-nos de roca, però en realitat, del que vam acabar empatxats va ser de la llarga caminada vers la cabana d'en Beys i el bosc homònim en el descens.

Pel que fa a la via, doncs això, centenars i centenars de metres de placa tombada amb alguna fisura abans de conectar amb l'Aresta Est. I d'aquí, encara més metres, cada vegada més fàcils fins el cim. En total perds la noció de la distància escalada però mínim uns 1000m, segurs. La nostra estratègia va ser entrar ben d'hora per aprofitar al màxim la fresca i l'ombra matinal, i que el sol i la calor ens agafes a una alçada raonable.

Recordo que escalàvem a l'ensamble fins que s'acabaven les cintes o el fregament era excessiu amb una escalada ràpida i àgil. Amb tot, la part més feixuga va ser la part de l'Aresta Est on ja tenia ganes d'arribar a dalt, però certament, per feixuc, el que ens havia de venir: el descens... quin descens més encabronat, redéu!

Apa! Fins aviat i amb una logística de dos cotxes la cosa pot millorar sensiblement.

15 anys de... la Mousquere i L'Aouelho Morto a Le Pujol.

A la vall d'Orlú, la Dent del mateix nom, és el destí estrella de moltes escalades, però els contraforts d'aquest imponent pic de l'Arieja amaga sectorets ben interessants i bonics per escalfar motors. Amb aquesta idea, fa 15 anys, vam acostar-nos al sector Le Pujol per amortitzar la tarda d'arribada al lloc.

Vam fer dues vies: primer La Mousquere i després L'Aouelho Morto. No recordo res d'especial en les vies, només aquell grau ajustat típic de les escalades franceses i aquella distància gens menyspreable entre assegurances. Per la resta, vies fetes amb el mateix motllo.

Apa! Fins aviat i aproximació còmoda, ràpida i un xic perdedora per la falta de traça.

15 anys de... trio de vies a la Torre de Marfil.

Les guies d'escalada sempre et permeten coneixer llocs nous i això és el que vam fer nosaltres, avui fa 15 anys, amb la Torre de Marfil d'Ampriu. Amb la ressaca del dia abans a la Yaks, aquesta petita paret d'accés molt còmode ens anava com anell al dit.

Vam fer-hi tres vietes: primer la No te tires que hay cristales, després la Alan Parsons Project i acabant amb la Jonny Player Project. Totes tres ben boniques, estètiques i elegants amb una roca molt bona i gairebé equipades amb parabolts. Informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i certament, no presenten cap problema més enllà de la seva freqüentació... recomanable dur pla B.

15 anys de... la Yaks a les Fites de Pintrat.

 A l'estiu sempre hi ha ganes de Pirineu amb, de vegades, llargues caminades per fer l'activitat desitjada. El company tenia unes limitacions bastant estrictes i per això, fa 15 anys, vam anar a les assoleiades Fites de Pintrat a l'entrada de la Vall de Remuñe per repetir la Yaks.

Recordo que vam passar calor fins que no vam començar agafar alçada però per ser estiu i al sol encara ho vam salvar. Recordo que la via era bastant fàcil i amb el semiequipament s'anava trobant bastant bé. Però sobretot recordo la baixada per les campes herboses del costat de la via: pendents, directes i que et deixaven els genolls ben arregladets.

Apa! Fins aviat i compte amb les entrabancades... l'aterrissada pot ser per enmarcar.

Heisemberg al Sòcol de la Roca delCorb.

Si en algun moment a marxat, torna l'estiu i la calor amb totes les lletres. Així que aquest matí em anat a buscar una escaladeta a l'ombra al que seria el Sòcol de la Roca del Corb a Sant Honorat.

La Heisemberg és una vieta equipada de tres llargs prou xula i en un raconet ben exòtic. Destacar el L2 com el més exigent i difícil. Dur un grapadet de cintes i algun Alien per reforçar l'R1. Roca bona però amb líquens i no recomanable en èpoques d'humitat. Ombra al matí.

Apa! Fins aviat i avui no hi ha fotos escalant que m'he oblidat la càmara.

La Charlie 10 a Narieda Oest.

Primera visita de l'estiu a Narieda Oest per poder fer una ràpida matinal a l'ombra. Avui la Charlie 10, que al haver passat el tsunami de l'obertura segur que no la trobem ocupada.

Vieta 'plaisir' molt ben assegurada per apretar al gust: jo he trobat més difícil el 6binf del L4 que no pas el 6b del L3. Part inferior lletgeta i part superior més bonica. Roca bona i sanejada. Descens rapelant o caminant.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

15 anys de... l'Esperó Nord al Pic de Ríbuls.

Mai he tingut massa informació de les escalades a Andorra, però el poc que tinc es ben interessant. Així, fa 15 anys, vam provar sort amb l'Esperó Nord al Pic de Ríbuls en el bonic, caòtic i poc humanitzat Circ de Pessons i, certament, guardo molt bons records de l'activitat.

Nosaltres vam començar per l'entrada directa, fent que la via guanyes amb metres, dificultat, elegància i estètica. Tot i així, es fa curta i prou voldries que la part superior fos més erecta. Recordo la desgrimpada en el L6 que li dóna un tot d'exotisme a l'ascensió i, la resta és una línia de tall clàssic amb ambient d'alta muntanya.

Apa! Fins aviat i afineu l'instint en l'aproximació si no voleu naufragar en un oceà de blocs ben difícil de navegar.