l'Aventafocs i la Jopuma al Puro de Camarasa.

Segueixo aquests dies amb la meva pacificació d'ànima i neteja d'esperit (molt em temo que durarà poc). Avui he anat al Puro de Camarasa on encara no hi havia estat mai i he fet un parell de vies: l'Aventafocs i la Jopuma... queda clar com arribar-hi, oi?

Encara estic en procés d'adaptació de gats que vaig estrenar l'altre dia (qui pogués tornar als meus còmodes esclops!!!), per això m'he decidit per aquestes dues, fàcils i ràpides vies que es poden combinar perfectament ja que el descens el farem rapelant

Només he col.locat algun alien tot i que els friends fins el C1 poden anar bé i roca bona amb alguna herba poc important ...i poca cosa més a comentar... ah si! una darrera cosa: la Aventafocs te el nom escrit a peu de via de forma molt tènue.

Apa! Fins aviat i us deixo l'enllaç d'unes ressenyes que us devia.

III Trobada d'Escaladors a Canalda.

Cap de setmana emocionant, especial i entrenyable que amb alguns l'hem allargat fins avui amb una escaladeta que ja tocava, jeje!!. Feia molts dies que a Canalda no hi havíen tantes cordades i un anar i venir d'escaladors tant gran.

Gràcies a tots els que heu vingut, espero que us ho hagueu passat bé (l'organització ha estat pèssima, ja ho sé, però he dedicat tots els esforços a resar per que fes bon temps, jeje!!) i gràcies als qui ho heu intentat i no heu pogut, no patiu que n'hi haurà més.

Apa! Fins aviat... que el temps passa que vola.

-----------------------------------------------------------------------------

 Com passa el temps, oi? Doncs SI, passa molt ràpid i ja fa cinc anys des d'aquella gèlida segona trobada que vam fer. Ara, us convoco a la tercera,

Tercera Trobada d'Escaladors a Canalda els dies 12 i 13 d'Octubre de 2013 

com molt bé us informa el cartellet que fa unes setmanes vaig penjar al blog. Ara a més a més de recordar-vos-ho, us explicaré algunes cosetes més, amanit amb algunes fotos de la trobada anterior.

Com que l'organització recau exclusivament en la meva persona (per qualsevol cosa, escrivi-m'he a:   luisparcerisa@yahoo.com  ) i donades les limitacions logístiques que ofereix Ca la Rita (i les meves), el menjar, els coberts, el seient i el jaure serà cosa vostra. Per part meva, us convidaré a vi, aigua, pa i esmorzar fins a fi d'existències (com molt bé diu el cartell).

De totes maneres, estiraré el pressupost (espero no entrar en dèficit) i donaré un record als primers que arribeu i també us donaré una coseta pel vespre (busqueu-me, us serà fàcil). Si voleu, podeu portar algun "pendrive" amb fotos i intentarem veure-les (encara no és segur), ah! i no us oblideu un bolígraf.

Com podeu veure a les fotos, la segona trobada va ser molt freda i enmig de la neu. Veniu preparats per si de cas i no us assusteu, que després d'escalar en aquestes condicions, qualsevol dia serà millor. I ja per acabar. Intenteu aparcar el màxim de bé possible, sigueu prudents en les maniobres i respectuosos amb el fràgil entorn i els veïns (no fos cas que tinguéssem que tancar la paradeta). Moltes gràcies a tots.

Apa! Fins el dissabte. A partir de les 9 del matí ja estaré per allà.

15 anys de... la Prêt à Porter a Canalda.

Jo diria que vam fer la primera repetició però tampoc us ho puc assegurar. El que està clar, és que quan s'obria una via nova a Canalda que estigués dins el nostre nivell, en faltava temps per anar-hi. Fa 15 anys, la Prêt à Porter, la més oriental de totes les vies de la paret, almenys en aquells dies.

Recordo que m'he la mirava amb respecte ja que posava  -expo-  a la ressenya original, però després d'haver-la fet vaig pensar que no n'hi havia per tant. Només el 6a d'entrada a l'R1 n'era: una panxa difícil on no pots caure ja que la repisa t'espera com un tauró afamat, jeje!! La resta bonic, molt bonic, amb la típica escalada canaldera: de cops de gas i sinuosa. Ah! I també recordo el segon 6a del L2, potser el més difícil de la via però almenys estava ben protegit.

Apa! Fins aviat i ...no sé si algú la farà avui, jeje!!!

Peña Rueba. A l'altre costat del Gállego.

La setmana passada un company va venir per escalar a les "meves terres", així que, aquest cop he estat jo qui a anat a les seves, i com que Riglos ja m'ho conec, l'hi he demanat que m'ensenyes el que hi ha a l'altre costat del riu: Peña Ruaba o Rueba (tothom li fot com vol).

Hem fet tres vies en dos dies: la Make, la Inazio Cinto i la Toño Ubieto.

La Make travessa un impressionant sostre on millor tenir una bona tècnica d'Ae o sinó fareu un curs accerelat de pedals. La resta puja per murs ben xapats però amb algun pas picantó de tant en tant. Està clar, que ens hem agafat a tot el que desplomava una mica per que el que jo volia eren escalades d'amor.

Les altres dues: la Inazio Cinto i la Toño Ubieto, si que són autèntiques escalades d'amor (2.0), així que he apretat una mica més i per molt poc no les trec en lliure (un A0 m'ha estroncat el punt vermell), llàstima!!

La roca en general és molt bona en les tres vies i típica de Riglos, tot i així, caldrà estar atent en algun que altre lloc. Cintes a dojo amb algunes de llargues. Reunions totes elles rapelables i segons la longitud de la corda haureu de fer-n'he més o menys.

Nosaltres per això, hem baixat caminant per la Ferrata Sud sense cap tipus de problema encara que és aconsellable fer-ho amb llum de dia.

Apa! Fins aviat i ...aquests aragonesos són tant macos que m'han donat un Shunt i un costipat de franc, jeje!!

La Germanautes a La Corriu.

-De moment no us puc dir res d'aquesta via que vam trobar l'altre dia per casualitat-.

Així començava la piada de la Germanautes a la Corriu. Però ara ja us en puc donar més informació.

Quan vam anar a repetir les vies que vaig obrir al costat, la companya em va fer adonar de l'existència d'una nova via que pujava per la vora. Després de donar-hi una ullada, no vam tardar gaires dies en tornar-hi per fer la primera repetició.

La via està equipada en funció a la qualitat de la roca: més qualitat menys assegurances, menys qualitat més assegurances. Així la dificultat del L2 és més per la roca que no pas pels moviments.

Apa! Fins aviat i disfruteu de l'entorn que és molt bonic.

Directa de los González al Morro Pla.

Semblava que havia de fer un dia dolent, però al final a quedat un cel radiant per disfrutar de la Directa de los González al Morro Pla, a la zona de Frares Encantats a Montserrat .

Ja era hora de fer una vieta tranquila, la sorpresa ha estat trobar-m'he un altre romàntic com jo al peu de paret (tot i que ell es defineix d'una altra manera). Així que ha estat impossible refusar la invitació d'encordar-m'he amb ell i un amic seu.

Via equipada, fina i bonica. Roca bona i descens en rapel pel vessant oest. I poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i ...últim pas de via força piquent.

Je'le Truvé a la Paret del Diable.

Avui he acabat amb la gola seca del tot, no només per la via que s'ho mereixia, sinó per la sufocant calor que ens a fet a la Paret del Diable (o de la Cascada) a Oliana. Ara estic cremat per partida doble: pel sol i de fer vies difícils.

El company em va dir: -Je'le Truvé-, i una tremolor de cames em va deixar sense paraules i sense poder dir que no, que no estava preparat, que m'havia de posar més fort, que m'havia d'aprimar, etç etç etç. Així que a punta de dia tornava estar allà sota (aquest cop a l'altra banda) disposat a deixar-hi la pell (dels dits naturalment).

Viot molt ben trobat, molt ben equipat, molt atlètic, molt vertical, molt ambient, molt bona roca... molt el que es vulgui, PERÒ: amb algunes reunions penjades, algun bloc o llastra dubtosa, algun parabolt difícil de xapar, algun tram obligat trampejable amb ganxo (o antena) i sobretot, sobretot anar una mica sobrat de grau (6c a vista mínim) per disfrutar-la al màxim . Jo anava massa just i he acabat amb els braços enrrampats i desitjant que s'acabés el calvari.

De material hem posat molt poca cosa i només en els quatre últims llargs: Friends (fins C2), aliens, 14 cintes + R i ganxo fareu de sobres. He fet uns petits retocs personals a la ressenya que us he penjat que divergeixen de l'original. Vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i ...necessito unes escalades d'amor, snif! snif!