Noves obertures. Variant Reis d'Orient.

Heus aquí el meu particular regal de Reis a tothom qui llegeixi aquestes paraules. Lo promes és deute i, a continuació us presento tres vietes que he obert durant aquest any passat a la Móra Comdal. Encara en tinc alguna més en cartera però no he tingut temps de deixar-les  punt per publicar-les.

La primera puja pel vessant oest de l'agulla del Morro just abans d'entrar a la gorja del Torrent Mal. S'anomena Camí de Roses: fàcil, ràpida i ideal per combinar amb alguna altra del Camell, per exemple aquesta.

Les dues següents, estan pensades perque siguin combinables entre elles ja que entre el final del rapel d'una i l'inici de l'altra no s'ha de caminar més de cinc minuts. La idea és començar per la via Joc de Trons a la cara est de la Dama i seguir per la Fins els Nassos de la Covid a l'aresta sud del Morral de la Dama. Dues vies molt més boniques del que puguin semblar i on estic molt molt orgullós i satisfet de com han quedat: per estètica, concepció i oportunitats que ofereix la roca tant en qualitat com en possibilitats d'assegurar-se i d'escalada lliure.

Les dues són de característiques similars: escalades amb assegurances justes, trams atlètics i obligats on cal dominar i estar atents en l'autoprotecció. Obertes per baix amb seccions adrenalítiques i colocació de parabolts en equilibri extenuant (i algun afegit a posteriori). Roca molt bona en general però on encara trobareu cosetes per sanejar. A veure qui és capaç de NO assentar-se al tron?? Jeje!!

Apa! Fins aviat i mica en mica us aniré penjant les altres... però aquest cop sense previsions.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Us faig el meu particular caga tió, tal i com us vaig comentar. No podran ser totes les que tinc en cartera perquè el temps passa que vola i hi han detallets que encara s'han de polir sobretot pel que fa a l'equipament, ja que m'adono, com he llegit darrerament per la xarxa en la repetició d'una via meva, que si hom deixa claus bons (de compra) aquests acaben desapareixent. Així que pocs en trobareu en les vies que us presento i això que en una d'aquestes vies hi he clavat el millor pitó de la meva vida (ara hi es però casolà).

Comencem per un sector nou, a tocar mateix de la ferrata de descens de la Cresta del Sol. Vietes curtes, fàcils, ràpides i amb roca en general bona amb algun tramet o crosta a vigilar. Accés còmode en uns 30 min. per pista forestal amb més o menys ús i sol a partir de mig matí. Descens en rapel (2x35m) per l'Hivern Primaveral.

Seguim i acabo amb dues vies més a Font Ferrera. La primera a la Paret de la Vall: Santa Memòria. I la segona a la Paret del Silenci: Ratpenat Amagat. Dues vietes molt boniques, curtes però molt boniques que prou mereixen l'excursió fins aquesta apartada i solitària contrada.

La geometria de les dues vies és molt similar: inici recte, flanqueig a dretes, etc. I l'equipament més o menys també: algun parabolt en els trams més difícils i aprofitant al màxim els sorprenents forats per Aliens que surten al pas. És en la Santa Memòria que podreu trobar emplaçat el clau que us comentava abans. Roca molt bona i ombra al matí.

I fins aquí el tió. Ara tocarà esperar, si de cas, als Reis d'Orient. Espero tenir temps d'enllestir-ne alguna més.

Apa! Fins aviat i ...aquest any, vigileu més amb els contactes que amb els torrons.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Tant temps de ara fins aquí i la setmana vinent fins allà, de si ara això i demà allò, que si avui negre i demà blanc, ha estat una autèntic maldecap i de vegades no sabies si ho feies ben bé del tot. Aquets confinaments m'han permès redescobrir la comarca i obrir un bon grapat de vies. El problema no ha estat començar-les sinó acabant-les.

Mica en mica, vaig posant fil a l'agulla i amb la col.laboració de diversos companyis van prenent forma. Mil gràcies a totis. Ratpenat Amagat, Boletaires a Cabassos, Ullets de Mel, Deliris de Grandesa, entre d'altres, en són alguns dels noms. Avui, per exemple, l'Aires de Primavera: una molt bona via amb aire.

 

Apa! Fins aviat i ...per Nadal espero tenir-les totes enllestides i fer-vos un bon caga tió.

15 anys de... l'Esperó més Millor a la Serra de Sant Joan.

Durant una bona seguida d'anys l'activitat oberturista a la Serra de St. Joan va ser notable i, a mi m'anava perfecte perque el lloc era (i és) tranquil, relativament aprop de casa i ben orientat al sud per disfrutar del solet d'hivern. Amb tot, tancàvem l'any 2006 amb aquesta bonica via de la part més propera al poble de Montanisell.

De l'Esperó més Millor, certament no en recordo practicament res i, el poquet que em ve a la memòria no sé si és d'aquesta via o d'alguna altra, però segons tinc anotat a la llibreta obté una puntuació alta així que lletja segur que no és. A la xarxa tampoc trobareu massa informació, així que teniu l'aventura assegurada.

Apa! Fins aviat i ...a veure que expliqueu si decidiu repetir-la.

15 anys de... El Tresor dels Maquis a la Serra de Sant Joan.

La Serra de Sant Joan a Montanisell guarda vies mediocres, vies bones i vies molt bones com El Tresor dels Maquis al sector de la 'Planxa Vermella'. Jo vaig escalar-la, suar-la, patir-la i disfrutar-la avui farà 15 anys. L'enhorabona als oberturistes per trobar una línia tant bona i la sort del tresor que no desvetllaré.

Doncs sí, la via és molt bona amb una part inferior difícil i exigent i la superior més amable. Recordo que el final del L1 ensenyava les dents. L'inici del L2 era atlètic, assegurat amb ponts de roca i on no sabies ben bé cap on anar. I el L3, el més difícil, on si es puja un plus a la graduació original crec que ningú es queixarà. Tot i que hi ha bastantes assegurances, els flotants habituals es fan imprescindibles. Roca molt bona i descens cap el coll de la dreta amb un curt però volat rapel.

Apa! Fins aviat i trobareu força informació per la xarxa i m'atreveixo a dir que ja és una clàssica del lloc.

Bones Festes

Quin parell d'anys que portem, mare meva!!! I ja n'estem tombant un altre. Un 2020 que acaba més o menys com el vam començar i a l'expectativa de com continuarà (aquesta pandèmia és més llarga que un dia sense pa). Ressignació, vacunació i anar-ho trampejant. Amb tot, només puc desitjar-vos un bon Nadal i un millor 2022. 

En els propers dies us aniré penjant vietes que he anat obrint aquests mesos de pandèmia, totes per la comarca i algunes en sectors nous que alguns companyis ja han degustat. Serà el meu particular regal de Nadal. Estigueu atents.

Apa! Fins aviat i sigueu feliços... i prudents.

El Vol del Fènix al Camell de la Móra Comdal.

Dia d'anticicló total i amb la boira que espiava una miqueta a l'inici de la vall de La Móra Comdal, però a la part alta, a la zona del Camell, el dia era radiant i esplèndit. Mentre repetia El Vol del Fènix no me atrevit a treure'm el forro, però després, a l'Esperó del Sàlzer ja tot fora i amb màniga curta.

Vieta curta, ràpida i fàcil, només interessant si es combina amb altres de la zona. Equipada i roca bona en general. Inici en un còdol immens de color negre i després seguir en tendència a la dreta per buscar el collet del gep del camell (panoràmiques espectaculars) i poca cosa més a comentar.

Apa! Fins aviat i la ressenya.

Trio de vies a la Paret Formiguera.

Amb l'arribada anunciada de l'anticicló hivernal, aprofito per anar a St. Llorenç de Montgai abans no s'intali la boira a ponent. Així, amb el poquet temps de que disposava, he premut l'accelerador per fer tres vietes a la paret Formiguera.

Primer la Savina Wall, després la Via del Barbes i per acabar La Colá. Totes tres ben boniques, ben equipades, més difícils com més amunt (sobretot la del Barbes on tindreu una bona apretadeta) i roca bona. Res més a destacar, només que vigileu en seguir els parabolts correctes sinó podeu començar per una i acabar per una altra.

Apa! Fins aviat i la ressenya que us devia... combineu-les així o amb altres del costat.

Salvatgines de Cabell d'Àngel a Busa.

Mentre la majoria disfrutarà d'un esperat pont, jo tanco una bona setmana d'escalades amb aquesta bona proposta al sector de La Guàrdia a Busa: la Salvatgines de Cabell d'Àngel. Potser el cos ja no estava per apretar el que la via demanava però, certament, l'he trobat molt difícil pel grau proposat.

Vieta curta però molt exigent per un diedre que combina trams atlètics i trams tècnics. Els 40m del L1 no donen ni un moment de treva, essent l'inici rabiós amb ganes. El L2 és en placa foradada ben xula i ja no tant contundent. Anant en solitari, he pogut encadenar ben poca cosa i per fer-ho cal apretar de valent, sens dubte.

Està bastant assegurada amb una mica de tot i, segons el llast que vulgueu dur podeu portar més o menys flotants (mínim friends fins C'75 i Aliens). Roca molt bona en general. Per cert, afegiu alguns mosquetons petits que alguns claus costen de xapar.

Apa! Fins aviat i descens en rapel o a peu després d'una bonica excursió.