Normalment a Riu Lacó i fa un solet que enamora, però si enganxes el dia dolent hi pots arribar a passar molt fred. I avui fa 15 anys va ser un dia dolent tot repetint la Combinat Sorpresa.
La via va pels sostres de l'esquerra, just damunt de la carretera i allunyat de la paret sud. No en recordo gran cosa, només que sense ser una gran via tampoc estava malament.
Apa! Fins aviat i us adjunto la ressenya que vaig fer un cop repetida.
Ha costat però finalment i de mica en mica la neu ha arribat a la muntanya. Així, després de la plugeta (i nevada) d'ahir, la incògnita era saber com estaria la roca de la paret del Devessó a Malanyeu, el destí del dia d'avui.
Les virtuds de la Montanisell per gaudir del sol d'hivern són ben conegudes. Nosaltres així ho vam fer avui fa 15 anys tot repetint la Xics Antirobo a la Serra de St. Joan.
Dia d'excursió per la tranquila Móra Comdal amb una mini escalada per donar-li un toc de severitat a l'activitat. He repetit l'única via coneguda a la Torre del Mig, al Serrat de les Amoroses: l'Hita Picazo.
Matí fred on feia mandra sortir del bar però un cel blau i el sol lluminós prometia una temperatura suficientment bona per escalar. Per si de cas, no ens hem volgut complicar la vida i hem apostat per Los 50 del Guti a la Paret Formiguera de St. Llorenç de Montgai.
Dur 8 cintes + R. totes rapelables i còmodes. Roca molt bona en general. Ha combinar amb altres del sector, nosaltres ho hem fet amb la Joe Bonamassa, molt bona també.
I jo pensava que l'Africa de Coll de Nargó ja la tenia feta però veig que no. Així, en aquest fred dia d'hivern, en que no es veia ni la Paret del Grau quan hem arribat, decidim no complicar-nos la vida fent aquesta vieta.
Jornada incerta amb una boira del tot juganera amb el sol, i escalada incerta on havia de jugar (molt bé) amb els flotants, tot repetint la Llunàtica a la Paret de Riu Lacó, l'última via oberta al lloc amb l'espai just però suficient.
