Esperó Pim Pam Pum a la Vinya del Solà de l'Ànima.

Aprofitem el matí d'aquesta radiant jornada de tardor per repetir l'Esperó Pim Pam Pum a Coll de Nargó, amb unes perspectives diferents i ben boniques del lloc.

I mentre la mà vagi fent la guitza haurem d'anar fent aquest tipus de vietes fàcils. Ben assegurada, bona roca en general i algun garric malparit tant en l'aproximació, com en la via, com en el descens (amb rapel de 2x30m o 1x60m).

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet.

La Diagonal del Corb a la Roca de l'Ermita.

La Diagonal del Corb a la Roca de l'Ermita de St. Honorat no estava a la llista de pendents, però una trompada contra una porta m'ha deixat el dors de la mà ben inflat i endolorit, així que calia provar si podia escalar i aquesta via m'ha anat prou bé.

Vieta equipada, fàcil i ràpida. Només haureu d'estar pendents de veure els parabolts en la llunyania i d'escollir el replà escaïent per arribar-hi. Avui, amb la boira juganera, poc importava que estigués en un vessant ombrívol.

Apa! Fins aviat i amb 7 o 8 cintes, si no m'he descontat i trobeu tots els parabolts, crec que ja fareu.

Coronaindi a la Paret del Formigó.

Possiblement, la zona de la Valldan, a prop d'Oliana, és el lloc de la comarca que tinc més abandonat, però de vies prou n'hi ha i no marxaran pas. Avui, començant amb un bon sol i acabant amb una bonica plugeta, hem repetit la Coronaindi a la paret del Formigó.

Via molt assegurada, sanejada i de traçat inteligent ens ha brindat una bona escalada. M'ha sorprès gratament la qualitat i quantitat de canto que hi ha (pensava que seria molt més monolític) i això ens ha permès fer-la gairebé tota en lliure menys una part del L3.

Dur 15 cintes + R. amb alguna de llarga. Llargs curts i R3 penjada. Roca molt bona en general i menys un tram del L2. Nosaltres hem baixat rapelant per la mateixa via aprofitant les anelles d'algunes reunions.

Apa! Fins aviat i així anem...

Petita Àneu al Sòcol del Montroig.

Després de la necessària i sempre minsa pluja d'ahir, busquem el sol i la roca seca a la bonica Petita Àneu al sòcol del Montroig. Aquest com sí, en un dia ben assoleïat, lluminós i fent cas a les recomanacions del personal.

Clàssica ja del lloc amb molts trams bonics i pocs de lletjos, entre ells les dues inevitables feixes característiques de la paret. Jo destacaria l'últim llarg, potser un 'plus' més difícil que els altres. Trobareu informació suficient per la xarxa.

Dur friends fins C3, Aliens complert i algunes bagues i cordinos. Roca molt bona menys un bloc del L2 que s'ha de tibar amb amor i  poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i només voldria donar el meu pèsam als familiars, amics, amigues i tothom qui coneixia al company traspassat en l'accident d'aquest cap de setmana a Vilamala. Vaig quedar profundament trasbalsat. Una abraçada sincera.

La Pluja d'Idees i la Directa a La Cajoleta.

En allunyem de les multituds i ens endinsem pel, cada dia més trillat, Camí dels Francesos fins al cor de Montserrat per fer un parell de boniques vies a La Cajoleta: primer l'amable Pluja d'Idees i després la més picant Directa.

La Pluja d'Idees és ja una clàssica moderna del lloc i el rastre de magnesi que hi hem trobat així ho assenyala. Només un parell de panxes destacables i la resta a disfrutar. Equipada i ben assegurada.

En canvi la Directa ja és una altra història. L'entrada ja et posa les orelles en alerta (estem parlant tranquilament de 20m) i és ben recomanable dur Aliens per reforçar la jugada. A partir d'aquí, ja amb les assegurances més properes però les justes en qualsevol cas.

Dur una dotzena de cintes amb alguna de llarga, les reunions i els Aliens comentats (si voleu). Roca molt bona i poc sol en aquesta època de l'any. Descens en rapel que segons les cordes que porteu seran dos o tres (possible amb una sola de 70m).

Apa! Fins aviat i a disfrutar-les que valen la pena.

Esperó Crust a la Vinya del Solà de l'Ànima.

Més enllà de l'esportiva, Coll de Nargó encara té roca per aborrir. Avui, tot i el dia amenaçador, em decidir descobrir un nou sector que feia anys que em mirava però sempre quedava per un altre dia: sector la Vinya del Solà de l'Ànima.

L'Esperó Crust és una interessant via que puja a l'esquerra del marcat diedre (descompost) de la imatge. Bones plaques perfectament assegurades amb un L2 de continuitat com el més destacat (16 cintes + R.). Roca bona i descens en rapel. Ràpida i tranquila (lluny de les aglomeracions de Coll Piquer).

Apa! Fins aviat i aproximació bastant còmoda en 25min des de Coll Piquer: primer direcció Montanisell per trencar al cap de 200m a la dreta per una antiga pista que es transforma en corriol (fites i marques grogues).

15 anys de... El Cap i el Passarell amb els Ous al Clatell a la Serra de Carreu.

Durant uns quants anys, les parets de Montanisell i Carreu van viure una explosió d'itineraris de tot tipus. Avui fa 15 anys, vaig repetir un dels fàcil i assequibles del repertori: El Cap i el Passarell amb els Ous al Clatell (no confondre amb altres de nom similar que també estan per la zona).

El record global que guardo de la via és d'una escalada de resalts amb poc ambient de paret i algun tram interessant. L'únic que val la pena és la tranquilitat de l'entorn i l'altiu ambient de la cresta.

Apa! Fins aviat i alerta que en aquestes parets assoleïades i pot fer molt fred a l'hivern degut a l'altitud (cim a 1800m).