Entrada destacada

dijous, 5 de gener del 2012

Tivissa. El silenci eixordador del vent.

Primera sortida de l'any en aquesta terra aspre, escarpada i eixuta. Solanes resseques pel sol estiuenc i obagues ventades pel mestral d'hivern. Relleus abocats al serpentejant Ebre que supera l'últim escull abans d'abandonar-se en el seu delta.


Dins el silenci més absolut, només estorbat per les ventades que et pentinen o despentinen segons l'horitzó que un vol observar, em escalat unes quantes vies del preciós Morral de Penya Roja. Algunes de les poques que es poden fer en aquesta època de l'any.


La Casiquiare per estrenar-me. La Runuot + la Israeli Bomber per apretar una mica més i, per acabar la primera jornada, la Barbaroig. Totes elles amb més o menys parabolts i demés, ben assegurades en els trams difícils, i on els tascons són totalment opcionals. La roca... espectacularment bona, amb cantos increïbles. Tot i així, hi ha alguna crosta que haurem de vigilar. Destacar la Israeli Bomber, molt bona, llàstima que sigui tant curteta.


L'endemà tenim poc temps i faig tant ràpid com puc l'Slàstic. Potser la més maca de totes, la més variada i on els tascons ja seràn més recomanables. Primer llarg on haurem de vigilar amb la roca en algun punt i dues últimes tirades de cine. Compte amb les vies noves que pugen pels voltants.


Menció especial a aquest trosset de cel que de vegades em vigila, m'anima en silenci i m'acompanya encara que vagi sol. Gràcies bonica.




Apa! Fins aviat i ...espero tornar però a la tardor.

6 comentaris:

Bloc Empotrat ha dit...

Barbaroig?

Parce ha dit...

Sí, i alguna més.

Tinc una via pensada per tu. Ja t'escriure.

Cuidat.

Ivan - Factordos ha dit...

Quina piada més poètica!
Tan a prop que tinc Tivissa i no he anat mai. Un deute pendent a resoldre durant aquest 2012. Espero aquestes ressenyes. Salut!

Pelake ha dit...

Parce, amb què puges ??? nusos, grigri, soloits...
PLK.

Mohawk ha dit...

Un clàssic com tu que no deixi escapar la "Extramurs" i la "Missamantdell"...

Aviat tindràs noticies nostres!

A tibar-li!

Parce ha dit...

Ei Ivàn, intentaré tornar-hi de cara a la tardor que ja no hi haurà tantes restriccions. Dic quelcom a l'Oriol i vejam si podem quedar.

Pujo com puc PLK, jeje!! però vaig amb nusos. Infalible caiguis com caiguis.

No les deixaré escapar no. Però ara no si podia anar en aquesta part de la paret. Vejam si podem quedar algun dia que ja fa molt des del l'últim cop. Tens el mateix telèfon, oi?

Cuideu-vos molt.