Dels pocs llocs que no són ni carn ni peix, és la Paret de Catalunya de Montrebei. Aquest dos dies hi hem fet un parell de vies que ens han deixat el cos cansat i els dits sense pell.
Primer la Marquises. Via que tenia a la llista des de temps inmemorials i que sempre m'havia fet una por terrible. Finalment, després d'una llarga jornada, l'he fet acompanyat de dos veterans amb currículum i, que per sort meva, també la tenien pendent.
La Marquises te l'esperit montrebeia més autèntic. Plaques, fisures, diedres, xemeneies, desploms, etç. tot en 450m d'escalada poc equipada i roca bona en general. Destacar el L4 per bonic, el L5 per perdedor i sobretot el L9 que si el voleu fer tot en artificial us caldran dos jocs de friends fins el C3. Com passa sempre en aquestes vies, NO calen claus però poden ajudar.
I l'endemà, amb una mica de por de com respondria el cos, ens hem posat a la benèbola Cau del Sioux, benèbola per ser a Montrebei per què la via té algun trosset on cal apretar (L8), però en general és una via bastant equipada on de tant en tant posarem alguna coseta. Destacar la placa mirall del L4 i la presiosa fisura del L5 (on falta una xapa però es pot protegir bé) amb la respectiva reunió, llarg molt bo.
Menció especial als malparits que s'han endut els claus a la sortida de l'última R i que han deixat unes bagues penjant del parabolt per que a algú s'he l'hi trenquin i hagis d'avisar als bombers. He parlat amb l'oberturista i mirarem d'arreglar-ho però no sé quan (ja informarem). De moment, molt de compte, amb un pas d'espatlla crec que també és pot passar.
Apa! Fins aviat i disfruteu-les.
2 comentaris:
iep amics
els claus van petar a un amic, ningú els va robar.
La via està cosida en alguns trams, i allí en canvi falta una bona peça. Això passa quan obrim en artifo per passar sense provar-ho massa en lliure. Ho dic com a experiència, no com a crítica.
La Cau s'ha obert sense arriscar en un lloc on les vies demanen una mica més. També en tinc part de culpa: abans n'he obert alguna (Femme o Globeros) amb més bolts dels que habitualment s'han colocat a montrebei, rebaixant el nivell d'exigència.
Bones Albert.
Vejam. La culpa no es de ningú i cadascú obra pel nivell que té.
És cert que el taladro facilita tant la col.locació d'expansions que et traeix moltes vegades, però la pel.lícula canvia molt d'obrir en solitari o no.
El tema dels claus no ho sabia i després de parlar amb l'obridor m'ha confirmat el que m'has dit tu. Sorry.
Salut crack.
Publica un comentari a l'entrada