En aquells dies, sense internet i sense xarxes socials, poca cosa sabia de les vies, així que sempre anàvem a emprenyar al mestre preguntant-li per una i per l'altra. Les paraules exactes que ens va dir de la Marco Polo de la Roca dels Arcs no les recordo però segur que devien ser: -Molt guapa, però ojo que és de curro!-.
Així que, sense aliens per que no n'hi havia, però amb tota la ferralla avitual inclosos un bon grapat de claus la vam repetir i suar, sobretot els L4,L5 i L6, la resta és més benèvol, ja sigui per l'equipament dels llargs inicials o per lo fàcils (encara que perdedors) dels llargs finals.
Buscant informació per la xarxa he vist ressenyes que marquen un munt de claus (els he dibuixat a la meva) però fa 15 anys estava més pelada que els comptes de la Generalitat, em sembla que a partir de l'R3 només vam trobar un clau i tenies que anar buscant les marques de pitonatge per no perdret, actualment això seria un problema amb els aliens ja que no deixen marca.
Apa! Fins aviat i ...de magnesi i cantos gastats evidentment tampoc en trobareu.
4 comentaris:
Amb el darrer comentari m'has convencut per anar-hi.
Ostres Sr. Santi Llop! és un plaer saludar-vos.
Em costa de creure que no l'hagis fet jeje!! M'alegra haber-te comvençut.
Espero poder-te conéixer en persona algun dia. Salut i sort.
Hola Parce,
Te confirmo que ya no es necesario clavar. Doble juego de aliens y friends hasta el 1 suficiente.
No llevamos fisureros y en un paso concreto en la zona que marcas 4 pasos de A1 entraría perfecto un fisurero pequeño pero no de los mas pequeños. A falta de eso me saltó dos veces un seguro flotante y a la tercera de forma precaria aguantó (es el paso entre el primer y el segundo clavo). Así que recomendable llevar algun fisu.
Un abrazo, Chavi
Olé Chavi! Que bien!!! Buena via, eh?
Parce
Publica un comentari a l'entrada