Entrada destacada

dimarts, 6 d’agost del 2013

TIM a la Paret de Patriarques.

Presentar una via com la TIM de Patriarques és una mica complicat però potser el més encertat és començar per reconèixer i admirant el nivell (per dir-ho finament) que tenien els seus oberturistes en aquella època, realment increïble!!


Ha nosaltres ens ha costat dos dies, un a l'Octubre de l'any passat i avui, evidentment es pot repetir en una sola jornada però ja us avanço que serà llarga i de feina. Penseu que en tots aquest anys NO ha perdut gens de categoria.


La via és difícil, dura, entretinguda i vertical. La roca és variable però en general bona. Per mi, el L1 és el més xungo, amb una curta travessia que et talla la respiració (tant de primer com de segon). El L3 és el de més feina i el més herbós, tot i que el L4 també deu ni do però és més curt. El L5 és extraodinariament bo i compença l'esforç, roca super bona. I la resta ja és per acabar de sortir.


Porteu entre 6 i 8 claus variats (més aviat llargs), tascons (complert), friends (fins C4), aliens (complet), cordinos, bagues i 2 xapes recuperables. Reunions montades o en arbres i només l'R2 s'ha de reforçar. Potser es pot fer tota en lliure però no crec que baixi de 6c desequipat, ull!!


Apa! Fins aviat i compte amb la sortida al cim per la canal selvàtica somital.


4 comentaris:

CLASSIC CLIMBER ha dit...

Ostres, jo aquests dies hi volia anar. Faràs ressenya?. PAU TOMÉ

paca ha dit...

a la travessa del primer llarg,de segon no m`ho vaig veure i hem vaig tirar...via preciosa!

Parce ha dit...

Pau, ja l'ha tens penjada.

Et vas tirar!!!...estàs ben sonat, Paca!! Jeje!!

Salut companys.

Amadeu ha dit...

Es veritat! Quant en Paca va veure el flanqueig ho va tenir clar, a l'instant va pronunciar un contundent " tensa" i seguidament es llançà...Aixis de fàcil i rapid.
Per a mi el més dificil de la via va ser uns metres despres del doble buril a l'encastament. La ressenya diu IV o IV+ peró sense friends grans la garrativamenta va guanyant terreny...Quins uns els TIM!!!