Rosa d'Abril en un desagradable dia de Gener, jeje!! Tot i així, encara s'escalava prou bé, suposo que hi ha ajudat el fet que anant en solitari no pares ni un moment, sempre estas amunt i avall.
Bona i bonica via, llàstima que sigui tant curteta, no m'extranya que sigui una clàssica del Montroig. Agraïdes fissures, agraïts diedres i agraïts desploms.
Roca molt bona i canto positiu. Gairebé equipada (friends i aliens) i reunions a reforçar, llargs curtets i poca cosa més a destacar.
Apa! Fins aviat i llegiu-vos bé el que posa a la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada