En arribar a l'R1 després de fer-nos el llarg més difícil, un parell de cintes ens estàvem esperant, i uns metres més amunt una altra cinta amb un friend preciós a la fissura, genial!!! Així que repartit el botí entre els tres que anàvem vam seguir amunt preguntant-nos que podia haver passat.
De la resta de la via poc més puc explicar-vos, només recordo que la part de dalt la vam fer en lliure (tot i marcar alguns passos d'artificial) i que ens va agradar força. Porteu alguns clauets i els flotants habituals. La roca bona en general.
Apa! Fins aviat i l'inici és evident però no us equivoqueu de diedre (crec que hi havia una figuera o similar).
2 comentaris:
Ostres Parce, quina sorpresa. És la primera via que vaig obrir. Corria l'any 1997. M'alegro que en el seu moment t'agradés!!.
Jejeje!!! La primera??? Que bo!!!
Publica un comentari a l'entrada