Tot i ser finals d'Agost el sol i la caloreta s'han imposat a la sud del Pedraforca, al límit per esguerrar la jornada, però un lleuger ventet feia més soportable l'agonia de saber si anàvem bé o no a la Via dels Provençals.
Via lògica en el seu dia i que ara consisteix en mantenir-se separat dels parabolts de les vies veïnes i aprofitar el que surt al pas d'elles. Així doncs, l'R1 la podem fer a la homònima del Camí del Tro i l'R3 a l'homònima de la Passenger, així us estalviareu de montar-les (excepte l'R2 que ho haureu de fer en un petit nínxol). Nosaltres hem intentat anar on ens deia la ressenya que duiem però realment és complicar-se la vida tenint uns parabolts una mica més amunt (a no ser que vulgueu practicar triangulacions).
Així doncs, porteu els tascons, els friends fins el C2 (el C3 és purament opcional), els Aliens i un ramijot de cordinos de totes mides. Roca molt bona en general però amb una mica d'herba a les fissures. Insisteixo amb el tema reunions: a la ressenya que us he fet és el que faria ara però no el que hem fet, ok?
Apa! Fins aviat i diuen que la van obrir en 4h....nosaltres hem tardat gairebé el mateix, jeje! però sense clavar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada