Poc a dir i poc afegir del que pogueu trobar per la xarxa: clàssica, llarga, bonica i imprescindible al currículum. Potser només comentar que seguiu la linia més lògica en el caos inicial vies i que la resta practicament va sortint sol.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga (... o era gas al matalàs?).
2 comentaris:
A mi també em va tocar el darrer terç i el flanqueig em va encantar, encara recordo com punxava la roca, no em podia creure lo poc sobada que estava!!! Bonica clàssica.
Salut, tàpia i alegria
Jo recordo lo de la foto i poc més, jeje!!
Ens veiem Laura (ben retornada al blog).
Publica un comentari a l'entrada