dissabte, 13 d’abril de 2019

La Vell Podrit a Canalda.

Jornada perfecta dins la tranquilitat més absoluta per escalar a la meva estimada Canalda repetint una de les que em faltava: la Vell Podrit, i tirant més d'experiència que de braços (redéu que fluix estic). Sigui el que sigui, en surto amb un regust agredolç i ben bé no sé com qualificar la via (o més aviat variant de la Dimensió Aproximada).


Per una banda té una estètica i lògica absoluta, aprofitant al màxim la gegantina arcada característica de la paret i sortint per la part més prominent d'aquesta (realment brutal). Però per l'altra banda la roca poc sanejada en algun punt i algunes assegurances mal colocades la fan una mica lletja (sobretot en el L1). Tot i així, la via guanya molt en qualitat a mida que pugem.


Resta semiequipada i les reunions equipades. Cal dur tascons (discret), friends fins C3 (opcional repetir el C1), Aliens, bagues/cordinos i 4 pitonets per si de cas, ah! i almenys 20 cintes pel sostre, el més gran de Canalda amb 10 passos bastant llargs completament horitzontal (uau!!). Roca en general bona però poc sanejada. L1 i L2 es poden empalmar però vigilant amb el fregament.


Apa! Fins aviat i fa dues setmanes vaig fer-li un tastet en solitari però em vaig acollonir, la ressenya tant minimalista que duia tampoc encoratjava a seguir i... menys mal perque haguera pillat de valent, jeje!!