L'Anthropos al Tozal de Mallo.

El millor lloc del Pirineu? Aquesta és la pregunta que em feia el company des del cim del Tozal de Mallo després d'haver escalat la bonica (i desitjada) Anthropos. I certament, no vaig saber que respondre. El que si sabia és que estava rebentat de tibar en una via que si no hagués estat ell no hauria fet ni de broma (gràcies crack).

De les poques vies que he repetit a Ordesa és de les més tècniques que he fet: sense perdre l'essència atlètica, té diversos trams nyaperos i peus minúsculs que li donen un toc diferent. Bonica, aèria i atrevida, et deixa un bon gust de boca i ni molt menys els llargs inferior originals li fan perdre encant (almenys per mi), tot i que gairebé tothom entra pel contrafort de la Ravier .

Els llargs centrals estan semiequipats i els llargs inicials i finals estan desequipats. De material cal com a mínim: tascons (discret), friends fins C3, Aliens complert (parxís diuen) i unes 16 cintes variades, podeu repetir el que vulgueu segons nivell de la cordada però recomanaria anar sobradets: hi ha algun llarg on s'ha d'apretar fort sobre claus una mica atrotinats. Roca en general bona però amb diversos blocs dubtosos o tramets delicats sobretot a l'inici i final.

Apa! Fins aviat i reunions còmodes o molt còmodes i atenció... algunes amb expansions!!