Petita Àneu al Sòcol del Montroig.

Després de la necessària i sempre minsa pluja d'ahir, busquem el sol i la roca seca a la bonica Petita Àneu al sòcol del Montroig. Aquest com sí, en un dia ben assoleïat, lluminós i fent cas a les recomanacions del personal.

Clàssica ja del lloc amb molts trams bonics i pocs de lletjos, entre ells les dues inevitables feixes característiques de la paret. Jo destacaria l'últim llarg, potser un 'plus' més difícil que els altres. Trobareu informació suficient per la xarxa.

Dur friends fins C3, Aliens complert i algunes bagues i cordinos. Roca molt bona menys un bloc del L2 que s'ha de tibar amb amor i  poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i només voldria donar el meu pèsam als familiars, amics, amigues i tothom qui coneixia al company traspassat en l'accident d'aquest cap de setmana a Vilamala. Vaig quedar profundament trasbalsat. Una abraçada sincera.