Fa 15 anys, l'Stae a la Paret de Sta. Cecília de Montserrat era una autèntica desconeguda per mi. Tot el que quedava fora dels grans monuments montserratins del vessant nord era territori inòspit. Així, el company va proposar aquesta via i cap allar vam anar.
En guardo un bon record, sobretot de la meitat superior, per fisures, xemeneies i plaques ben interessants. Amb tot, via semiequipada de tall clàssic amb roca prou bona en general i algun passet una mica herbós. Cal dur friends fins C3, Aliens i bagues (per assegurar la fisura ampla del L6 potser us caldrà quelcom més gran... vosaltres mateixos).
Apa! Fins aviat i informeu-vos del descens ja que abans es feia per la desapareguda ferrata Teresina desmantellada el 2019... jo diria que ara cal baixar pel vessant oest per un sistema de rapels i flanquejos per replans.
2 comentaris:
Es baixa per on anava la Ferrada Teresina. Les instal·lacions de ràpel les han deixades.
Salutacions!.
Goita que bé. Gràcies Pau. No sabia que haguessin deixat els rapels.
Publica un comentari a l'entrada