Segueix la calor i segueix la búsqueda de l'ombra. Avui hem anat a Roca Narieda a fer un parell de vies del vessant oest, primer la Ja et val (feta fa just 9 anys... ja es casualitat) i després la recentment oberta Via de la Brownie: vieta que espera unes abundants pluges per treure tota la terra sobrera (que és molta).
Deixant de banda que és una via fàcil, equipada, ben assegurada i que te la clientela assegurada. La meva pregunta és: cal fer una desforestació tant exagerada? i si cal, val la pena obrir-la? ...no sé... aquí ho deixo.
Sigui com sigui, dur 10 cintes + R. Descens rapelant o caminant. Part inferior lletja amb roca a vigilar i part superior més bonica amb roca bona. Ombra fins a migdia.
Apa! Fins aviat i ...espero i desitjo que el projecte del costat sigui una mica més respectuós i no hi hagi nyaps com aquests.
2 comentaris:
Bona tarda Lluís, opino que qualsevol via val pena obrir-la, per molt cutre o salvatge que pugui semblar a ulls d'alguns, però el que potser no val tant la pena és arrencar tantes plantes i tallar tantes sabines, adaptant tant la paret al gust del consumidor...
Ajà. Espero, Edgar, que amb això passi com amb les carreteres, que primer veus una destrossa monumental i mica en mica torna a sortir el verd als talussos.
Ens veiem crack.
Publica un comentari a l'entrada