Ja era hora de que arribés la tardor i després de la plugeta d'ahir, Montserrat, estava tot ben humit. Per sort, hi ha tanta sequera acumulada que les roques s'eixuguen en un tres i no res. El meu objectiu d'avui era fer alguna vieta al Dumbo, agulla que encara no havia escalat mai i després de mirar-m'ho una mica he decidit ser conservador i fer l'Esperó dels Núvols (amb aquest parell d'ulls espiant).
Doncs, sort que he sigut conservador per que la vieta prou se les porta, suposo que
la llunyana última escalada a Agulles tampoc hi ha ajudat. Tot i així, l'he trobat amb el grau ben ajustat (l'arrencada de terra, ni de conya és 6a) i les assegurances molt justes (pot colocar-se quelcom flotant de pura artesania i resistència psicològica).
Així, dur un grapadet de cintes, flotants al gust i segons nivell. Restaurada amb parabolets de 8mm. Roca bona en general amb alguna crosteta a vigilar i... a navegar.
Apa! Fins aviat i l'Rcim recomanable a la via del costat... que la sabina original està ben seca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada