La Insubmissió al Serrat dels Monjos.

Dia rúfol que no acompanyava per fer grans floritures. I jo, avui també tenia el dia rúfol, d'aquells on no trobaria arbres al bosc (Mare de Déu, senyor... quina espesor!!), sort que hem escollit una via fàcil per sortir del pas: la Insubmissió al Serrat dels Monjos amb aquell rovell autèntic dels traçats clàssics.

Vieta prou bonica tenin en compte que NO hem fet la canal de sortida original, i ens hem escapat mitjançant el (ja) popular rapel. Poc a destacar en general, trobareu informació extensa per la xarxa. Com a molt dir, que valdria la pena començar a pensar en reforçar les reunions amb quelcom més modern per evitar ensurts.

Semiequipada amb assegurances justes, cal dur friends fins C2, Aliens i algun tascó petit per reforçar les citades reunions. Roca bona en general i menys el rostoll del L2. Existeixen tres possibles sortides al cim: l'original per la canal, per la Psicoanàlisis pel diedre o per la Planetes Transparents a l'altra banda de la canal. Totes tres ben rostolleres.

Apa! Fins aviat i inici comú amb El Último Sueño, nom escrit damunt un pedestal.