A la Nirvana de Montrebei li tenia una espineta clavada d'ença de baxar-nos-hi després del flanqueig (Mai-98) amb un parell de rapels de fortuna ben acrobàtics. Però avui fa 15 anys vaig tenir la sort de repetir-la no sense suar-la, i és que donada la categoria dels oberturistes potser la primera vegada ens anava gran.
La ressenya que duiem era bastant pobra i realment no reflexava les dificultats reals de la via. Recordo que en el famós llarg del flanqueig descendent vam fer un pèndol gens menyspreable i que en el següent era on es tallava el bacallà de la via podent escollir entre dues reunions segons el nivell d'estrés abastat: la primera que sortia al pas ben penjada i la segona una miqueta més amunt més còmoda. La resta ja era per xemeneies típiques del lloc fins a conectar amb la
Marquises on tornava a posar-se difícil.
Apa! Fins aviat i us penjo la ressenya que vaig fer-ne per si us és d'utilitat... ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada