La Peti qui Peti a la Paret del Grau.

Avui no estava previst anar a la Paret del Grau de Coll de Nargó però la boira ens a fet sortir rebotats de l'objectiu del dia. No cal passar fred quan a pocs quilòmetres tens un solet preciós i quina enveja fan aquests que s'ho monten tant bé, jeje!

La Peti qui Peti ja l'havia fet però feia tant temps que no la recordava massa (Nov-03 i Gen-09). Vieta fàcil sense complicacions on només un pas atlètic del L3 ens farà apretar fort (màx. 6b).

Amb 9 cintes+R. ja farem. Roca molt bona, cantelluda i sense gens d'herba. Descens recomanable en rapel per la Cainejo tot i que a les reunions hi ha maillons i cordinos, menys a la cimera on només hi ha un parabolt.

Apa! Fins aviat i alerta en triar bé la linia de parabolts que estan obrint moltes vies esportives que poden fer despistar... en aquesta i altres.

Liebe Clàudia al Serrat del Coniller.

Lluminós i fred dia d'hivern, d'aquells que no saps si guanyarà el fred o la llum al Serrat del Coniller de Coll de Nargó. El que si hem pogut fer és la Liebe Clàudia que ens a sabut a poc (encara diria més, a molt poc).

Així com l'altra via que hi he fet em va agradat, aquesta m'ha semblat bastant descafeinada i això que la gent la deixa molt bé (contra gustos, colors). L1 acceptable i L2 per placa nyapera amb passos no massa elegants. La resta molt fàcil fins el cim.

Gairebé equipada on amb pocs friends ja fareu (crec que hem posat un C2 i un Alien verd). Roca molt bona però una mica bruta de fulles de sabines i terra. Reunions equipades algunes d'elles amb anelles per rapelar.

Apa! Fins aviat i el clau del L3 ja no hi es.

Sangre Azul a la Roca dels Arcs.

Abans, anar a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià en dissabte era com anar al mercat, però avui ja sigui per l'esquí, pel dia apagat que a fet o per que ens n'hem anat a la Sangre Azul que està a l'altra punta de paret, la veritat és que hem estat super tranquils i super bé.

 I la via, tot i les discontinuitats i el poc ambient de paret, puja per uns murs ben bonics, ben assegurats i amb una roca fantàstica. Escalada tipíca del lloc amb bon canto i bona verticalitat que fa aflorar les febleses dels braços.

Amb 13 cintes i reunions ja fareu. Roca molt bona en genral i possible descens en rapel o per la feixa o seguir fins dalt buscant-vos la vida, el que us vingui més en ganes.

Apa! Fins aviat i feta en un parell d'ocasions però a trossos, sino recordo malament, jeje!! (Feb-05 i Nov-08).

15 anys de... la Vella Sirena al Cor de Perles.

No recordo res de res d'aquesta escalada de fa 15 anys a Perles però segons les anotacions de la llibreta vam fer les tres vies que hi ha al Sector del Cor: la Furgi del Pasti, la Vella Sirena i la via esportiva de més a l'esquerra.

Així que poca cosa us puc aportar. Tot i així no crec que sigui massa diferent de la seva veïna, almenys comparant les ressenyes.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Nota (del 8 d'Abril de 2021): Repeteixo després de gairebé dues aquesta bonica via de Perles. Al no recordar res a estat com fer-la de nou.

L1 amb passos estranys (40m) i L2 vertical amb pocs peus (30m). Ben assegurada i equipada per rapelar (dur 10 cintes + R.). Roca espectacular. Quan pugui refaré la ressenya que la disponible és molt pobra.

15 anys de... l'Aurora a la Paret del Racó

La Paret del Racó és una petita o molt petita paret de Font Ferrera que sobresurt entre La Bruixa i la Punta de l'Alba, i buscant les debilitats del balmat transcorre la desconeguda i romàntica Aurora.

Jo la vaig fer abans no arribessin els reis d'orient de l'any 2003 en solo integral i recordo que la sortida cap a l'esperó m'ho vaig tenir que mirar dues vegades abans de decidir-me (amb corda o sense tampoc hi ha massa diferència, diria).

Apa! Fins aviat i el que no recordo és si em van portar carbó o no per les trapelleries fetes... 

La Martinetti Ros i l'Excalibur al Cilindre.

Primera escalada de l'any i ho hem fet per partida doble en dues curtetes vies de la part esquerra del Cilindre de St. Llorenç de Montgai. Primer la bonica Martinetti Ros i després l'encara més bonica Excalibur.

La Martinetti i el seu retroequipament s'ha recuperat de l'oblit en que havia caigut, i de ben segur ara a perdut la rabia que devia tenir originariament. Sort que al costat encara hi ha l'Excalibur que conserva l'essència de les vies autèntiques.

Amb friends fins el C3, Aliens i bagues en tindreu prou per fer les dues vies, col.locant més flotants a la segona que a la primera. Roca molt bona però amb diversos blocs que sonen a buit, precaució.

Apa! Fins aviat i ...nosaltres hem baixat rapelant amb un sol rapel de 55m per poder-les combinar.

15 anys de... la Directa Marta a les Agulles de Riu Lacó.

Poc abans d'arribar a la font del Vermell i just per sobre de la carretera s'enlairen les Agulles de Riu Lacó. Ja a l'estiu del 2002 vaig obrir-hi una via sense massa pretensions però avui farà 15 anys vaig obrir-ne una altra per la vertical façana que mira a la vall: la Directa Marta.

Via curteta amb algun tram prou exigent i obligat sobretot l'inici del L2 (a la imatge i sense casc, quin dement!!!) però prou bonica. Al final del mateix llarg haureu de vigilar amb un bloc en equilibri precari i a la roca que és bastant trencada (crec que hi vaig deixar un tros de corda fixa, a saber com deu estar). La resta molt bona i abrasiva.

Apa! Fins aviat i la vaig repetir al cap de poc (Mar-03) per fer-hi aquests petits retocs.