15 anys de... la UES a l'Esperó de les Orenetes.

Si no vaig errat, la UES a l'Esperó de les Orenetes va ser la segona via oberta amb un estil de vies amables i llargues que actualment hi ha pels Esplovins d'Oliana (la primera, aquesta). Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i certament en guardo pocs però bons records.

Recordo que feia una mica de respecte fer tants metres en els dies curts d'hivern però la via és bastant ràpida de fer. La part inferior la recordo tombada i fàcil i, la part superior més vertical, bonica i amb bon ambient. També recordo la feixa intermitja: més gran del que m'esperava i que obligà a plegar cordes i calçar espardenyes per seguir.

Apa! Fins aviat i... avui dia prestar atenció en encertar la continuació correcta degut a les vies que segueixen només la part superior (com per exemple, aquesta).

Trio de vies a la Plantació.

Val la pena aprofitar la pujada fins a la zona de la Plantació a Montserrat per fer tantes vies com el dia (o les forces) o permeti i justament això és el que hem fet avui. Primer hem fet la Conxita García Pérez a la Roca de St. Cugat, després la Sant Joan a l'Agulla Jaume Mata i finalment l'Arts Eròtics a la Mamella.

Les tres vies són molt bones i amb trams prou verticals. La primera la més ben assegurada i la darrera la més justa i on caldrà dur alguns flotants per si de cas (Aliens, C1 i C4). De la primera a la segona només cal fer un rapel per conectar-les i, per arribar a la tercera s'ha de caminar cinc minutets de res.

Dur vuit cintes (alguna llarga) +R. i els flotants comentats només per l'Arts Eròtics. Roca molt bona en general i descensos en rapel de llurs agulles. Amb el tros que s'ha de pujar per la canal dels Llorers i les grimpades que s'han de fer, potser seria millor fer l'aproximació des de Gorros.

Apa! Fins aviat i ...els culpables de l'esdeveniment.

15 anys de... la Dismi a la Serra de Sant Joan.

De totes les vies de la Serra de Sant Joan a Montanisell, la Dismi trenca motlles per ser la única que està equipada, fet una mica insòlit donades les característiques de la zona. Com no podia ser d'una altra manera, quan els vents van ser favorables vam anar a repetir-la avui farà 15 anys.

La recordo bastant variada, amb trams xulos i trams no tant. Recordo que la vam fer tota en lliure amb unes bones tibades d'uns blocs que no donàven massa confiança (però allà continuen) i ja està... jo no en recordo res més, així que per més informació consulteu a la xarxa.

Apa! Fins aviat i com passa en molts llocs, va tenir el seu petit 'boom' però actualment no crec que us hi trobeu massa gent.

Musguet al Serrat del Coniller.

Pujar al Serrat del Coniller sempre representa uma bona caminada però l'esforç sense dubte val la pena: tranquilitat, bonic paisatge i avui amb un solet hivernal fantàstic. Hem anat a repetir l'última via oberta al lloc i certament en torno amb la satisfacció d'haver fet una molt bonica via.

La Musguet és una via molt ben trobada que busca l'únic punt dèbil de la paret per assolir el cim. Part inferior molt bona amb un L3 de 50m antològic. La part superior sense ser tant bona tampoc està malament.

La via està semiequipada amb diversos trams equipats (entre ell el L3 citat). Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general i menys l'arribada a la feixa. Líquen emprenyador en alguns trams (el 'musguet', jeje!!). Possibilitat d'empalmar L1 i L2.

Apa! Fins aviat i per cert, 21 cintes pel L3... Déu ni do, oi?

La Burundanga al Cap del Ras.

I segueixen aquests dies de sol i boira immillorables i, segueixo pujant al Montsec d'Ares per fer la fotosíntesi completa al sol i, segueixo esborrant vies de la llista de pendents. Avui, la Burundanga al Cap del Ras que feia molts anys que li'n tenia ganes.

Bonica escalada amb pocs trams dolents i bastants de bons o molt bons. L1 normal, L2 amb inici dolent i millorant amb els metres, L3 bonissim igual que el L4, L5 de transició, L6 bo difícil i obligat (el més de tota la via) i L7 de sortida. Resum ràpid i sense entrar en detalls.

Recomanable dur friends fins C1 i Aliens ja que hi ha algunes excursions entre assegurances. Reunions equipades i amb un punt de rapel. Roca molt bona menys la primera meitat del L2. Inici del L6 és bastant rabiós (a tenir-ho en compte).

Apa! Fins aviat i ...llàstima de no haber-lo pogut encadenar, grrrrrr!!!

15 anys de... la Pensionistes a la Paret de l'Extrem.

La Pensionistes a la paret de l'Extrem va ser la primera via que vaig fer al Montroig. Sempre n'havia tingut molt poca informació i quedava marginat a un segon terme però gràcies al 4x4 dels companys vam poder gaudir de les comoditats d'accés des del refugi del Xut, avui dia tancat des de Coll de Porta.

De la via només recordo dos trams: la bonica xemeneia del L1 i el tens o molt tens inici del darrer llarg. Un pas totalment fora de lloc vist com està la resta de la via i fa que la via no pugi a la categoria de clàssica i recomanable de la paret.

Apa! Fins aviat i  potser amb una antena de bona longitud resoldreu el problema.

Via dels Quatre a la Paret de Sant Miquel.

Comencem l'any tal i com el vam acabar, amb sol i boira a dojo. Dia espectacular al Montsec d'Ares fent la ja clàssica via dels Quatre a la paret de Sant Miquel. Temperatura, tranquilitat i companyia immillorables.

Doncs sí, amb el poc temps que fa que està oberta, crec no equivocar-me si dic que ja és clàssica: per recorregut, per repeticions, per estil, per grau, per bellesa, etç etç etç. Bonica via ben trobada i ben resolta, només el L2 resulta desagraït i només cal vigilar a l'inici del L6 (difícil d'assegurar). La resta a disfrutar.

Cal dur friends fins C3, Aliens, cordinos de totes mides i algunes bagues per reunions en arbres. Roca molt bona en general amb una mica de terra en els replans. Possibilitat d'empalmar diversos llargs. Bona per iniciar-se en autoprotecció excepte el tram ja comentat.

Apa! Fins aviat i possible variant directa entre l'R1 i el L3.