15 anys de... l'Arrels al Tossal del Bisbe.

El Tossal del Bisbe ja us l'he presentat algun altre cop i, avui fa 15 anys vaig repetir l'Arrels, l'única via que durant molt temps hi havia. Penjada a dalt de tot dels Llengots feia una mica de mandra anar-hi però al final l'excursioneta val molt la pena.

De la via recordo especialment el pas d'entrada: una barreja d'Ae i A1 que no saps massa bé com fer-lo. De la resta, també recordo la bonica i estètica aresta de l'últim llarg per guanyar el cim. Al final, sense ser una gran via resulta prou interessant (sobretot per les vistes en 360º).

Apa! Fins aviat i descens en rapel... el primer molt curtet per evitar fregament.

Via Secrets a la Roca Alta.

La Roca Alta és d'aquelles parets que cau a plom i amb la seva modesta alçada en surts amb els braços ben satisfets. Jo no hi he escalat gaire però avui m'he armat de valor per repetir una autèntica via perduda en el temps: la Secrets.

Com a bona representant de la paret, la via és ben vertical (sobretot el L1), ben atlètica (tots els llargs), ben rústica (amb burils sense xapa que m'han fet caure la llagrimeta quan els he vist) i ben pelada d'assegurances per aconseguir una bona feinada durant tota la jornada.

Dur tascons (discret), friends fins C3 (C4 opcional), Aliens, bagues (alguna de ben llarga per sabines gegants) i tres o quatre clauets per reforçar reunions i els passets d'artificial. Roca variable: trams molt bons i trams força dolents. Reunió cimera d'espabilat com puguis.

Apa! Fins aviat i ...R2 i R3 amb ferum a voltor.

Ruscus a Vilamala.

El dia d'avui no convidava gaire per estar a l'exterior però la rauxa a pogut més que el seny després de tants dies d'anar a mil. Així em fet una excursió, escalada, excursió per la sempre salvatge zona de Vilamala.

La Ruscus és una vieta fàcil i curta. Parlant estrictament d'escalada no s'en pot destacar res però l'entorn prou mereix una visita. La podeu completar amb d'altres de la zona del pla de Sòbol com aquesta. Roca bona, només cal dur Aliens i aproximació de 35min de pagès però de bon fer.

Apa! Fins aviat i fletxa minúscula a l'inici.

Los Chichos a la Paret Formiguera.

 Aprofitem el que les obligacions ens deixen d'aquesta fantàstica jornada de tardor avançada per escalar, en la tranquilitat intersetmanal, de la Paret Formiguera a St. Llorenç de Montgai. Hem repetit la popular via Los Chichos: vieta comercial per passar-ho bé.

Destacar només el bonic mur del L4. La resta no té massa història. Nosaltres només hem col.locat un C.75 al L1 (imatge), la resta equipat i totes les reunions amb anelles per rapelar (si es vol). Roca bona menys un tramet d'esperó del L2 i res més.

Apa! Fins aviat i per acabar la ressenya.

15 anys de... l'Excalibur al Cogulló del Turp.

El Cogulló del Turp va ser una descoberta tardana i, el seu bonic entorn era inversament proporcional a la qualitat de la roca, suposo que per això sempre ens havia foragitat. Però hi havia alguns amics que això els importava ben poc i van obrir-hi un parell de vies. L'Excalibur era una d'elles i avui fa 15 anys vam decidir anar-hi.

Amb companyia de l'oberturista que sabia on anava, jo vaig dexar-me portar. Certament no recordo gran cosa. L'únic que l'inici del L3 el vam fer per la placa (V+), resultant sensiblement més fàcil que pel diedre (6a+) tal i com van fer ells el dia de l'obertura.

Apa! Fins aviat i tranquilitat i aventura garantida.

Inner a la Serra de Carrànima.

Dissabte de pluja a dojo i avui dilluns es notava i força a les fonts i riuets d'Abella de la Conca. He tornat anar a la Serra de Carrànima a fer la Inner, via que ja vaig intentar fa un parell d'anys en solitari (feb-18) però que la meva consciència naturalista hem va impedir acabar.

La via és ben interessant, sobretot el L2 i el L3. El L2 he intentat fer-lo en lliure però he sucumbit a dos passos d'Ae (6c?). I el L3 es va posant més difícil com més amunt però surt bé. Roca molt bona en general i dur friends fins el C1 (i opcional el C4 o C5 pel darrer llarg). Descens en un llarg rapel de 55m fins la feixa.

Apa! Fins aviat i la ressenya.

15 anys de.. la Mantecas a la Roca Alta.

A la Roca Alta de Vilanova de Meià no hi he escalat mai gaire, suposo que el fet de no tenir un bon auto i una pista de terra així aixà hi ha influït. Avui fa 15 anys vaig anar-hi a fer l'altra clàssica de la paret: la Mantecas (o Peque Mantecas, no ho sé del cert).

Recordo que la via era ben xula, amb un inici en fisura de continuitat molt vertical i un final desplomat ben piquent. De la resta res de res. Trobareu informació extensa per la xarxa, així que poc més puc aportar jo.

Apa! Fins aviat i ... disfruteu-la que val la pena.