El potencial rocós de la part occidental del Roc d'en Solà a Perles és ben notori. Fa 15 anys vaig posar la mirada en una enllaçada de plaques a l'esquerra de La Balena Blanca i el Petit Príncep. Territori que pensava que estava sense explotar i no va ser exactament així.
De vegades, per aquests mons de Déu, et trobes projectes abandonats o a mig obrir. De vegades, amb una mica de treball de recerca trobes informació i altres vegades res de res. En aquesta ocasió, va ser el segon cas: la vaig trobar mig oberta (Ag-09) i transcorregut un temps prudencial la vaig acabar, fa 15 anys, sense saber-ne res més. La curiosa broca clavada va donar-li nom.
Us penjo la ressenya panoràmica de la resta de vies que vaig obrir en aquest pany de paret durant aquell hivern, algunes ja publicades al blog. Un assetjament que no n'estic gens orgullós i que no he repetit enlloc més.
Apa! Fins aviat i... si algú sap els promoters del projecte ja ho dirà.
De les diverses propostes que teniem per triar, el company li ha fet gràcia la via Gretícia a la llunyana Roca Alta de Sallent que no sabia on era i jo només hi havia estat un cop. Així, hem gaudir d'una tranquila jornada d'escalada a una via també tranquila.
Per tornar a la vertical, avui havia que fugir de la comarca cercant el retrobament emocional després de la tristesa profunda que sento amb l'accident del dissabte passat a Canalda (el meu més sincer condòl a la familia, amics i companys), i m'he decidit pel Diedre Blau de la Roca Alta que feia temps que me'l mirava.
Retorn a la rutina i retorn a la vertical. Avui, a la Cima Cònica de St. Honorat per fer l'Antibiòtica, vieta prou interesant on cal afinar l'instint per trobar-la. Per fer-ho, localitzar una sabina amb cordino a la mateixa llera de la torrentera.
L1 per una canalera negra i final ben vertical. L2 fàcil i mooolt llarg, recomanable partir-lo improvitzant una reunió d'un espit + forat de tricam (possible tascó petit posat de canto). L3 curt, bonic, fisurat i atlètic.
Semiquipada amb espits on cal algun tascó o tricam petit, friends fins C1, Aliens i alguna baga. Roca bona en general i replans amb pedra solta. Descens caminant amb alguna desgrimpadeta.
Apa! Fins aviat i sense ser complicat, precaució en l'accés i el retorn... marcat amb fites.
Escalada crema torrons avui a la Móra Comdal (i per fer una miqueta de lloc al tortell de reis, també). Per començar l'any, he tingut un regal totalment inesperat que m'ha alegrat la jornada tot repetint la Normal al Bèlit d'Oliana.
Començàvem l'any 2010 en les assoleïades parets del Montroig, i més concretament al Pilar sin Brillo on encara no hi havia escalat mai, motiu principal d'escollir-lo. La via, sense cap referència ni recomanació específica, va ser la Terra Ferma.
.jpg)
