Baixant del Tresor dels Maquis, vaig quedar-me impresionat de la gegantina planxa vermella que domina el sector i rapidament els ulls ja buscaven les debilitats de la paret per obrir-hi una nova via. Així va neixer la Rosa dels Vents: atrevida, arrogant i amb molt ambient, sobretot al darrer llarg.
Vam fer-hi tres atacs i jo un darrer en solitari per sumar-hi un llarg més a l'inici. El mes següent (Abr- 07) vam repetir-la per intentar alliberar algun sostre sense èxit. Posteriorment, el company d'obertura, amb son germà, van fer-hi una bona alliberada (no completa) quedant les anotacions a llapis a la ressenya original que us penjo. Tot un repte pels més 'lolos'.
Apa! Fins aviat i ...una de les poques vies bones que he obert, injustament oblidada en el temps.
