Recordo que vam plantar-nos en el pont i mirant la paret vam dir:- I doncs...què està sec?-. I la Merchely ens va obrir els braços dient:-Jo estic seca i restaurada fins la falsa feixa-. I cap allà vam anar, però feia tant fred...tant, que ben justet vam arribar a la falsa feixa. Aquest va ser el primer dia que recordo haver passat fred de veritat escalant.
De la via... perdoneu-m'he però no recordo absolutament res, jeje!!
Apa! Fins aviat i... haurem de tornar-hi per recordar quelcom i fer-la sencera, jeje!
Nota (de l'1 d'Abril de 2015): Doncs avui l'hem repetit sencera del tot, fins a dalt, tal i com toca. No podem dir que l'haguem feta en lliure (ni de bon tros) però si sencera. La podríem dividir en tres parts: l'inferior, bonica i repetida. L'intermitja, aèria i espectacular. I la superior que no es repeteix gairebé mai amb un llarg molt bonic i un de molt trencat (l'últim).
De material, porteu els flotants habituals (fins el C2). Restaurada fins la feixa i només dos claus a partir d'allà. Roca molt bona en general menys l'últim llarg com ja he comentat. He actualitzat la ressenya, així que torneu-vos-la a descarregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada