Laia a la Dent d'en Rossell.

Cap a llevant no tinc tirada anar-hi però aquest cop la metereologia era massa benigna per deixar-la escapar. Al Ripollès hi ha una paret que em faltava escalar, la Dent d'en Rossell, i després de dubtar de si una via o l'altra, ens hem descidit per la Laia.

Potser no hem fet la millor elecció però per coneixer l'entorn ja ens ha servit. La via no l'he trobat ni maca ni lletja, variable: trams verticals i bonics, trams ajaguts i herbosos, alguna fissura per aquí, desplomet per allà, feixa, placa, parabolt, arbre i anar fent ...això si, un anar fent rapid i àgil en general, amb tirades llargues i empalmant tot el que es podia empalmar.

Amb un joc discret de tascons, els friends (fins C2), aliens i bagues per arbres en tindreu de sobres. Potser els trams més interesants són el primer i el darrer mur, la part intermitja es resumeix en anar superant resalts units per feixes inclinades (la segona amb possible escapament). Les reunions estàn montades o en arbres (l'R5 s'ha de reforçar).

L'aproximació molt còmoda pel Camí de Núria pel Roc dels Duis (45min) i descens seguint les fites cap a l'esquerra de la paret, primer remontant la canal somital i després carenejant cap a l'esquerra fins baixar altre cop cap a peu de paret i tartera avall fins el camí d'aproximació (90min per camp obert).

Apa! Fins aviat i ...compte amb la calor que tot i ser Pirineu, la cota és bastant baixa i el sol apreta de valent (1600/1900m).