A la part occidental de la paret sud de Busa només una via desafia la verticalitat. Fa temps que vaig veure un atraïent esperó i finalment l'he acabat obrint sota un fantàstic solet d'hivern i una genial temperatura de primavera.
Bona via. Molt estètica i vertical. Inici per un marcat diedre que l'abandona a l'alçada d'una llastra precària que desafia la gravetat d'una forma sorprenent (el tram més delicat de la via). La resta segueix les debilitats de la paret amb un mínim d'expansions i una bona dosi de mestratge en el material.
Roca molt bona menys la primera meitat del L1 i algun que altre còdol esporàdic. Tascons, Friends (fins C3), Aliens i algun cordino per ponts de roca i merlets. Reunions equipades.
Apa! Fins aviat i compte amb el fregament.
Nota (del 4 de Febrer de 2014): Avui repetim aquesta via que vaig obrir fa poc més d'un mes, per confirmar el grau i equipar algun que altre pont de roca.
No sóc jo qui ho ha de dir, però crec que és una petita obra d'art: via molt molt bona, de les millors que he obert.
Nota (del 10 de Maig de 2014): Torno a repetir aquesta via i com que m'agrada, no m'en canso. Si l'altra vegada va ser tota de primer, avui a estat de segon.
Un bon amic s'ha m'ha emprenyat perque li he "robat" la linia: demano disculpes, però això ja pasa. A m'hi m'he n'han "robat" un munt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada