Aprofito que hi ha les muntanyes nevades i l'absència de boira per tornar acostar-me a Sant Llorenç de Montgai. Avui una via que tenia a la llista de les pendents: l'Hivern Kòsmic.
En aquesta paret sempre em passa el mateix: odio el tacte de la roca en els primers llargs, i m'alucina la dels últims, i aquesta via no és l'excepció. Després de passar angúnies en el L1 i L2 i de fer el mico en el L3, he disfrutat d'allò més en el L4, quin llarg més guapo!!!
La via està semiequipada i necessitareu els tascons, friends (fins C2), Aliens i sobretot un cordino prim (màx 4mm) per reforçar un pont de roca de l'artificial. Roca molt bona menys el final del L2 i vigileu amb el girigall de vies que hi ha.
Apa! Fins aviat i queda clar on van els peus, oi?
3 comentaris:
El otro día la hicimos Jorge y yo y escalando el primer largo de segundo me reventó una presa clave de mano.
Ahora es un poco más difícil cutre ya era el inicio igualmente.
Chavi
JO VAIG PATINAR AL 2N LLARG I VAIG DEIXAR UNA MARCA QUE ES VEIA DES DE LA CARRETERA.... AJUST QUAN VAS AGAFAR LA FISSURA I PATINES DE PEUS DEGUT AL LIQUEN NEGRE...... ENCARA M'ENRECORDO QUE EL DIMARTS DEGÜENT ME PREGUNTAVEN SI HAVIA ESTAT A LA HIVERN CÒSMIC... DEGUT A LA MARCA....EL COMEPIEDRAS...
Jejeje!!!
Si que donen sustos aquests primers llargs!!!
Jo, per sort, m'en vaig salvar.
Salut companys.
Publica un comentari a l'entrada