Definitivament si vols escapar de la calor estival s'ha d'anar a la muntanya. Pensava que a la Roca del Diable de Collegats ens correria una mica de ventet però no. No corria ventet i hem suat de valent repetint la clàssica Exceso.
Quina via més bona i que fluix estic, i això que la presa és boníssima (gastada però bona). Ho he donat tot però la verticalitat no perdona: L2 de continuïtat on val la pena reservar forces pel final i, L3 atlètic de veritat però super super xulo.
Equipada i restaurada per no patir on només caldrà cintes (unes 16 amb alguna de llarga). Roca molt bona amb alguna llastra dubtosa o més que dubtosa i sobada (com he dit) en els trams difícils (L2 i L3). Aproximació emocionant per la doble tirolina de davant la roca i descens en rapel per la dreta del tot, possible en dos o en tres, depen de les instalacions que escolliu, ah! i afineu la punteria que costa una mica de localitzar la primera (fites).
Apa! Fins aviat i guindola recomanable per l'R2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada