Viot atrevit, aeri, difícil i obligat. Viot impressionant, increïble, magistralment obert on ni un sol buril n'és sobrer (tot el contrari). Per resumir-ho: moooolt bona i enverinada via. Fins aquí la part bonica, ara la lletja. Toca escalar (i molt) tan al de primer com al de segon, moltes de les potencials caigudes són en pèndol i l'any vinent els burils faran 30 anys (estan en bones condicions però l'edat no perdona).
Resta semiequipada i caldrà dur els tascons, friends (fins C2), aliens, alguns cordinos i cintes ben llargues per completar-ho. Llargs curts però intensos, no n'hi ha cap de fàcil i la roca és molt bona, adherent i compacta. Moltíssims passos de fe. Tot i que no he encadenat res, la graduació de la ressenya original és una broma de mal gust, no us deixeu enganyar. Us n'he fet una amb graus proposats per un dels pocs que l'han fet. "Chapeau" els qui l'hagin tret o treguin en lliure.
Apa! Fins aviat i ...ara sí que em mereixo unes bones vacances.
4 comentaris:
D'agraïr res company!! que tu també vas donar el "callo", i tranki, que com aquesta en farem mes d'una. Bé, si em vols pagar una birra si que ho accepto,jejeje.
Salut i a tibar-li
Jejeje!!! I dues i tot!!!!
"No ir justos de grado..."
La reseña indica un 7a y varios 6c.
Esta no la imprimo.
Enhorabuena!
Chavi
Jejeje!! Lo de -no ir justos de grado- es para poder disfrutar de la via. Ya sabes que una cosa es hacela i la otra escalarla: yo la he hecho pero no la he escalado.
Nos vemos crack.
Publica un comentari a l'entrada